La cartellera més femenina pel 8 de març. Per casualitat, o no, avui hi ha una notable presència de les dones als teatres. Si fa uns anys l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya editava un rànquing de la situació laboral de les actrius i les directores en les programacions dels principals teatres, ara sembla que (almenys puntualment) es revela un canvi notable. Aquesta setmana hi ha peces com Jane Eyre: una autobiografia, de Charlotte Brontë; Yerma, de García Lorca; La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Rodoreda, i la recuperació en clau de comèdia musical d'Homes, de T de Teatre. Títols que, amb un to molt diferent, denuncien el paper submís que la societat ha atorgat a les dones. Ho fan donant veu a les que s'hi van revoltar, des de la criada Zerafina fins a la mestressa Yerma. O la institutriu Eyre i la novel·lista Mary Shelley. Fins i tot L'ànec salvatgeen el que Ibsen sembla haver renunciat a una dona forta, demostra ser el pal de paller davant d'un marit penell, que el destí maltracta.

Projecte Ingenu ataca un Lorca d'alta volada poètica i profunda càrrega de denúncia. La seva voluntat d'humanitzar els personatges, de restar-los afectació dramàtica, ve acompanyada d'un espai escènic sublim, que tant narra com adjectiva. Al costat d'un vers cristal·lí, aporten una qualitat al moviment que esdevé, pràcticament, coreografia. Falta encara que la follia que revela la paraula es traspassi al cos de la protagonista (una valenta Alba José) que arrodonirà una proposta que també inclou veu i cant i una llum tènue, que apunta i encerta la intenció. Aquesta Yerma té alguna cosa d'atemporal perquè es mou pels prejudicis familiars de l'andalusia rural dels anys trenta però alhora fa gatzara amb aire de botellón amb les seves amigues; consulta a una pitonissa per mòbil; o gasta Predictor per veure si està embarassada d'una vegada.

La dona, ahir i avui

Aquest vespre s'estrena al Maldà Barbes de balena, una peça que navega del passat al present per analitzar la situació de les dones. Un dels troncs centrals és la història de Dolors Aleu, la primera metge que va exercir professionalment en les especialitats de ginecologia i pediatria, tot i la controvèrsia a la premsa i el suport d'alguns metges. Núria Cuyàs, besneta d'Aleu, la interpreta. La proesa de la doctora va estar mal vista durant molt temps pel seu avi, se sobta l'actriu. La doctora va advertir del perill de les cotilles en el cos femení. Barbes de Balena ha permès indagar sobre la història de les àvies i també ha ajudat a fer que les mateixes actrius s'adonin del pes de la societat sobre les dones, des de definicions de la Reial Acadèmia Espanyola (sexo débil: conjunto de mujeres) que ara diu que modificarà, fins a l'estètica dominant, amb les sabates de taló com a substitutes de les cotilles, fetes històricament amb el que es coneixia com a barbes de balena. Totes les propostes fugen del pamflet i exposen exemples gràfics i evidents. La pedagogia és femenina. També.