La nova versió d'Homes de les de T de Teatre arriba amb aire de musical. De fet, intercala cançons (i les balla) entre els monòlegs, que serien de stand up comedy si no fos perquè, sovint, dialoguen entre elles, amb unes rèpliques que multipliquen la velocitat del text i amplien un matís, aparentment, prou primari, troglodita. El repte és aconseguir una peça que retrati una relació ben superficial entre homes i dones i que gaudeixi ridiculitzant tots els papers de l'auca. El mèrit és que ho fan, rient-se de tothom, i que dóna joc a les cinc actrius per lluir-se des d'una estètica molt desinhibida, que exclou el purisme estètic de la societat capitalista imperant. L'escup a la cara; en fa llengotes.

Aquest Homes evidencia que des de sempre hi ha hagut grans intel·lectuals (des d'Aristòtil fins a Sigmund Freud) i també grans poderosos (des de Napoleó fins a Donald Trump), preparats amb una cita verinosa en contra de les dones. Vaja, que la humanitat sempre es mou en una actitud acció/reacció gens emancipadora.

Carol López va fer diana, com a directora artística de la Villaroel, el 2011, quan va construir L'any que ve serà millor, per denunciar la situació de la dona, amb uns monòlegs carregats de tòpics però sagnants com ganivets. De fet, ve a ser una revisió d'aquell Homes. Alba Florejachs (una Mary Santpere del segle XXI) assumia un rol absolut en aquella producció. Ara, reparteix el paper amb dues Polònies més, Agnès Busqets i Mireia Portas, i amb Anna Barrachina i Glòria Sirvent. Són còmplices i construeixen un retrat esperpèntic juntes. Amb sabates de tacó, o sense. Planten tots els tòpics d'un mascle ibèric que no està de moda però que continua regnant. Aquest Homes no el destronarà, més aviat el perpetua.