L'avi em feia anar a omplir la bota del vi de petita i els millors berenars que recordo són els de pa amb vi i sucre que em donava l'àvia al poble. Suposo que aquí va arrencar una connexió i una inquietud pel vi que no es va despertar fins més tard, quan em va caure a les mans un màster d'enoturisme coincidint amb una necessitat professional i amb una proposta de feina de la Cooperativa Falset Marçà amb motiu del seu centenari. I és aquí on curiositat, vida professional i formació es van aliar i van fer que m'hi acabés especialitzant.

Hi ha moltes dones, cada cop més, i jo no crec que sigui tant un món d'homes com un món on els homes continuen sent més visibles. Hi ha moltes dones que estan revolucionant coses més enllà de les que coneix tothom i haurien de ser més sentides, escoltades i radiografiades, perquè només hi són quan estigmatitzem, quan sectoritzem i mai quan parlem del vi en genèric. En l'agricultura i en la viticultura el paper de la dona ha estat des de sempre central, ens ho demostren fotografies antigues i en tenim exemples concrets al Priorat. Mas de la Rosa era una finca que portava una dona que havia de caminar cada dia una hora per arribar-hi. Ara l'enòleg Albert Costa (Vall Llach) està fent un vi que porta el seu nom i que és un homenatge a les dones de Porrera, les guardianes de la terra durant molts anys.

Jo crec que no. El vi, no el fa només una persona, cada cop la cultura organitzativa dels cellers és més circular i el fan moltes mans. El que jo sempre he dit és que la dona sí que és més intuïtiva i té una capacitat d'anar més enllà del que es veu, de connectar amb el consumidor final i saber quines necessitats té. També he constatat que en els projectes liderats per dones hi ha més ganes de compartir i més humilitat.

Sí, és un projecte que explica la història de vins i d'enòlegs formats a la Universitat Rovira i Virgili que ara estan treballant a diferents territoris de Catalunya i aquí hi hem trobat tant homes com dones. El vi no deixa de ser el retrat d'un paisatge, d'un territori, d'una història. Parlem del Sang de Corb de Francesc Ferré (Celler Frisach) i el que fem és reivindicar el passat difícil i agrest de la comarca, de la guerra viscuda...

Una tercera part del món agrari català és viticultura i ara estem en la revolució de fer vins molt autèntics, molt identitaris i autòctons, que expressen el territori en una copa. Això no és una moda, és una realitat on nets i netes agafen projectes dels avis i els internacionalitzen, perquè avui en dia totes les DO catalanes exporten vins. El que passa és que encara hi ha moltes assignatures pendents. De cada tres ampolles de vi que es consumeixen a Catalunya només una és de vi català. O una altra: a l'Estat espanyol, el país del món amb més hectàrees de vinya, el consum de vi és de 16 litres l'any per persona, mentre que a França se superen els 50 litres.

El nostre repte és que es conegui que som un país de vi. La cultura del vi ha d'entrar a les escoles, la viticultura és patrimoni del nostre país, és connectar amb els orígens i el vi no es convertirà en cultura si no l'abraça tot un poble. A Falset els nens saben i coneixen el vi però a Tarragona o a Reus no. Al Penedès trobem casos excepcionals, com una escola que treballa per projectes i els alumnes aprenen matemàtiques fent vi.

Aquí tot ho enfoquem cap a la derivada de l'alcohol. El vi, consumit amb moderació i amb harmonia dels aliments, és beneficiós per prevenir problemes cardiovasculars. Hi ha estudis que parlen de propietats contra malalties degeneratives i fins i tot es comencen a veure evidències dels beneficis que podria tenir per a la flora intestinal.

Perquè falta que la gent que arribi a Barcelona sàpiga que som un país de vins! A la ciutat no hi ha res que digui que Catalunya és un país de vins i que recuperi aquesta història. Arribes a Bordeus o a la Borgonya i tot està inundat de la cultura del vi i aquí, a la porta d'entrada dels turistes, no hi ha res, tot i tenir les vinyes verdes vora el mar de Segarra a tocar. El vi s'hauria d'aprofitar encara més del gran moment gastronòmic que està vivint Catalunya i oferir experiències a la gent. Perquè enoturisme és això: vendre una experiència que faci que es recordin de tu, és fer amics, fidelitzar clients que parlaran del teu vi.

La comunicació és clau, has de saber traslladar allò que fas, la història del teu vi; el canvi climàtic, que ja és una realitat i tota la viticultura i l'enologia hi està molt atenta, i la incorporació de nous públics, gent jove que serà el consumidor del futur i que ara no està seduït pel món del vi. Molts ho veuen com una cosa distant, que utilitza un llenguatge complicat i que no els arriba a través dels canals per on ells es mouen. I aquí cal inversió en tecnologia i fer vins cada cop més fàcils, vins frescos que te'ls prens sense pensar-hi, com una cervesa. I fins i tot, per facilitar les coses, fer vins amb tap de rosca. Una enquesta a una universitat concreta de Barcelona constatava que només un 3% dels estudiants sabia obrir una ampolla de vi! Hem de fer que el vi sigui modern, no que sigui moda, sinó que estigui en la nostra quotidianitat.