Deia el gran economista italià Paolo Sylos Labini que l'efectivitat de la investigació en qualsevol ciència havia d'equilibrar dues virtuts: el rigor i la rellevància. A més, afegia que, a partir de la Segona Guerra Mundial, una bona part de la investigació econòmica s'havia fet molt rigorosa però que la seva rellevància, és a dir, la capacitat d'aportar solucions als problemes concrets de la gent, havia anat minvant.

Amb la revolució tecnològica, sobretot a partir de l'aparició de les xarxes i els mitjans de comunicació socials, jo diria que ha aparegut també un nou desequilibri: l'aparició d'economistes mediàtics que divulguen sobre problemes econòmics rellevants, però sovint amb molt poca rigorositat.

Ara bé, en general, els economistes mediàtics publiquen poc en revistes científiques i els economistes científics divulguen poc als mitjans de comunicació. Doble repte sobre la taula. Primer, fer una recerca en economia rigorosa i rellevant. I, segon, fer que aquesta recerca arribi a les empreses i a les persones per ajudar-los a resoldre problemes.

La recerca mundial en economia i empresa es mou en termes d'hipercompetitivitat d'allò que podríem anomenar els mercats de publicació. ISI Web of Knowledge és una empresa que es dedica, entre d'altres, a analitzar les revistes científiques del món i a classificar-les en funció del seu impacte, que es calcula, bàsicament, a partir de les citacions que reben.

En l'àmbit de l'economia, ISI treballa amb més de 2.200 revistes de totes les disciplines i orientacions. A una mitjana d'uns 50 articles l'any per revista, la demanda se situa per sobre dels 100.000 articles l'any. A més, a través de xarxes socials específiques de la investigació, com Researchgate o Academia.edu, sabem que al món hi ha més de sis milions d'economistes que fan recerca en contextos acadèmics o centres de recerca de tota mena i que la volen publicar.

Fent una previsió realista, es pot considerar que cada investigador pot enviar a arbitratge a aquestes revistes 0,5 articles l'any, cosa que determina una oferta de més de 3 milions d'articles l'any. Resum del mercat: excés d'oferta com una casa. La revisió d'articles funciona a través del sistema de revisió per cecs. És a dir, els investigadors envien els articles i el consell editorial de la revista fa un primer filtre editorial i, si és positiu, envia l'article a uns revisors (com a mínim dos) que els autors desconeixen i que emeten un dictamen sobre la conveniència de la seva publicació. Com que la majoria de les revistes reben molts més articles dels que poden publicar, el resultat és que de cada 100 articles enviats a revisió només se n'acaben acceptant al voltant del 10%, i a les revistes de més impacte, ni això. Deixo a la seva consideració la frustració dels investigadors que no poden publicar els seus articles, i sí, aquest és un bon sistema pel balanç entre rigor i rellevància que dèiem abans.

I vet aquí el dilema. En un mercat de publicació d'articles col·lapsat, els incentius de progressió professional dels investigadors de les ciències socials, inclosa l'economia, s'estableixen principalment per aquesta via. Per assolir l'acreditació de recerca (necessària per optar a la categoria de professor agregat o titular), l'Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) estableix un criteri de publicació de com a mínim deu articles (quatre dels quals en revistes d'elevat impacte) i per assolir l'acreditació de recerca avançada (necessària per optar a la categoria de catedràtic) la publicació de com a mínim vint articles (deu dels quals en revistes d'elevat impacte).