Societat
Tempesta perfecta, jubilats pobres
La Creu Roja alerta que l'atur i la precarietat laboral duran a una societat de gent gran exclosa
Reclama a empresaris i administracions responsabilitat i solucions per garantir una vellesa digna
Un 40,6% de les persones ateses per l'entitat fa més de tres anys que sobreviuen gràcies a les ajudes
El desè estudi de l'Observatori de la Creu Roja a Catalunya planteja un panorama preocupant si no hi ha canvi de rumb urgent en la societat: la falta de feina i la precarietat de gran part dels llocs de treball amb sous de misèria conduiran el país a una societat de gent gran pobra i exclosa. “Estem molt preocupats pel present i pel futur”, va resumir el coordinador de l'entitat humanitària, Enric Morist. “I també molt decebuts –hi va afegir–, perquè sembla que acceptem que a la nostra societat hi ha gent que no se'n sortirà mai. Això és molt bèstia”.
L'estudi La cronificació de la pobresa, que és el desè de l'Observatori i es va presentar ahir, mesura tant la durada com la intensitat de la pobresa entre els seus usuaris. S'han fet 1.142 enquestes (66,5% dones, 41 anys de mitjana i 47% nascudes a l'Estat). Els resultats: el 40,6% dels enquestats fa tres anys o més que estan en situació vulnerable –estan, per tant, en situació de pobresa crònica–. Una pobresa crònica que augmenta fins al 62% entre les persones majors de 60 anys. A més, el 80% dels enquestats són víctimes de pobresa severa; és a dir, sobreviuen amb menys de 600 euros al mes. Tot plegat gira sempre al voltant de la feina. Un 68% dels beneficiaris de la Creu Roja estan desocupats, però n'hi ha un 32% que treballen, dels quals un 24% ho fan fins i tot amb contracte. Malgrat tenir feina i contracte necessiten el suport de l'ONG per cobrir les necessitats bàsiques. Són els anomenats “treballadors pobres”, va recordar Morist. Un cop més, un estudi constata que “un contracte laboral no garanteix una vida digna”.
Galetes de xocolata
“Vaig al supermercat quan els meus fills són a l'escola, perquè així no em demanen galetes de xocolata. No les puc comprar. No em puc gastar 5 euros en unes galetes”. Ho explica José Castillo, de 54 anys, vidu i pare de tres fills. És un dels participants a l'estudi. Com ho és l'Anabel Estudillo, de 46 anys, també amb tres fills al seu càrrec i amb una feina de 15 hores setmanals: “Em considero una treballadora pobra –diu–. Tinc una feina i cobro la renda mínima, però continuo essent pobra.” Explica que a l'hivern no han posat la calefacció i que a l'estiu segurament no podran ni anar a la platja, perquè pagar el transport de tots quatre és una despesa inassumible. Castillo, mirant al futur, es lamenta que, tot i que siguin bons estudiants, segurament no es podrà permetre que els fills vagin a la universitat.
Deutes malgrat treballar
El reconeixement de com costa anar a demanar ajuda, l'aprenentatge forçat a sobreviure dia a dia i la dificultat de recuperar l'autoestima són algunes de les qüestions que surten a totes les històries dels testimonis de l'estudi de la Creu Roja.
La responsable de l'Observatori de l'entitat, Pilar Millán, va insistir en constatacions com ara que més de la meitat dels enquestats tenen deutes –lloguer, hipoteca o subministraments bàsics– i que el treball no garanteix sortir de la pobresa. “El 52% de persones de l'estudi que treballen igualment arrosseguen deutes”, va subratllar. Una altra constatació és la pobresa energètica: si l'any 2011 hi havia un 42% d'usuaris de la Creu Roja que no podien mantenir la llar a una temperatura adequada, el percentatge se situa ara en un 81%. “És un increment alarmant”, va reconèixer Millán. Com ho és, d'alarmant, que el 90% dels enquestats –com explica l'Anabel Estudillo quan diu que a l'estiu no poden anar ni un dia a la platja–, no es poden permetre cap activitat d'oci, ni per als adults ni per a les criatures.
La coordinadora de la Creu Roja a Tarragona, Anna Sabater, va insistir en els treballadors pobres: “Fa uns anys era impensable que un de cada quatre usuaris tingués un salari. Ara és així, però continuen sent pobres”. “Tant aquests com els desocupats de llarga durada, va insistir Sabater, ara necessiten ajuda i en un futur tindran també problemes amb la pensió.”
En la mateixa línia, Morist va incidir en el fet que la Creu Roja atén “persones que cada cop estan pitjor” i va plantejar un panorama de futur lamentable si no s'actua aviat. Una solució, va defensar, seria la renda garantida de ciutadania perquè ningú estigués per sota del llindar de la pobresa. “Anar demanant ajudes per al lloguer, per a la beca menjador, per menjar, per al material escolar... és un atemptat a la dignitat de les persones i a més perjudica la salut”, va dir. A més, va qualificar de “tempesta perfecta” un futur amb gent que no ha pogut cotitzar prou per tenir uns ingressos dignes els últims anys de vida. I aquí la Creu Roja va reclamar a empresaris i administracions solucions per garantir una vellesa digna.
