El mes de març acaba amb la curiosa, potser intencionada, coincidència del 60è aniversari de la fundació de la Comunitat Europea amb l'anunci oficial de l'inici del Brexit per part del govern britànic. Certament la UE es troba en el moment més crític de la seva història, però està obligada a mirar endavant. Amb vents proteccionistes bufant arreu del món, la UE hauria de liderar més que mai l'obertura comercial i també la facilitació de les inversions i fluxos monetaris. Els dictats proteccionistes de Donald Trump situen els EUA en una nova etapa que li impedirà impulsar la globalització, més aviat al contrari. Grans mercats emergents promouen polítiques d'empenta a la seva indústria autòctona, que podrien acabar bastint barreres no aranzelàries al comerç. Des la Llei de Política Industrial russa del 2015 fins les més recents iniciatives Make in India i Made in China 2025, totes cerquen de promoure la fabricació local en detriment de les importacions. Les mesures d'impuls industrial i les tendències antiglobalització també es manifesten als fluxos monetaris. Des del novembre passat estan en vigor a Xina unes mesures excepcionals que dificulten i endarrereixen la sortida de divises. Les inversions exteriors xineses i el pagament de dividends de filials estrangeres s'han vist molt afectats. El debat al si de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) sobre l'estatus de Xina com a economia de mercat i l'actitud de Trump amenacen d'enrarir encara més el clima internacional. La UE hauria de prendre el relleu dels EUA com a gran valedor de la globalització, que sobretot ha beneficiat petits països com Catalunya. L'OMC és un dels fòrums on la UE hauria d'exercir el seu nou liderat, però també s'hauria de fer de manera bilateral, ateses les dificultats que es viuran a l'organització internacional. Davant la Rússia de Putin i els EUA de Trump, Europa podria promoure la integració envers el Sud, cap a l'Àfrica. A més de cercar nous mercats per a les empreses europees i evitar l'estancament del comerç i les inversions globals, l'aposta africana contribuiria a mitigar els greus problemes socials d'aquells països i limitar la migració, un dels motors del populisme polític, una altra de les amenaces d'aquesta Europa sexagenària.