És evident que no es pot donar l'esquena a les religions, perquè existeixen, són part del nostre patrimoni. Les arrels cristianes de Catalunya hi són, però tenim alhora molta població que ha vingut de fora, que té altres confessions religioses i que exigeix, demana, i té dret a fer-ho, respecte per la seva opció de fe. Ha de ser un país que, des de l'aconfessionalitat més escrupolosa no pot girar l'esquena a les religions. Pel que té d'importància en la configuració de l'ésser humà, moltes famílies que han triat la religió com un espai de creixement vital, les que siguin, pel que té de pròpia identitat, del que som europeus i catalans, pel que representa també de coneixement en general, no veig les religions fora de l'espai públic. Explicar-les ens enriqueix a tots. Per damunt d'això hi ha un dret, a creure el que es vulgui, que s'haurà de respectar.