Fa gairebé un any, l’Autoritat Bancària Europea (AEB) publicava els resultats dels tests d’estrès als quals va sotmetre a les entitats més significatives de l’entorn UE. El Banc Popular va ser l’entitat espanyola que va aprovar el test de manera més ajustada després d’aplicar els escenaris de tensió que plantejava sobre els balanços presentats a revisió. En les últimes setmanes, el Banc Popular ha anant patint una pèrdua de valor significativa en borsa. Va perdre en les últimes setmanes més d’un milió d’euros de capitalització (acumulant més del 50% de pèrdua de valor a borsa des de principi d’any) fins al dimecres passat, que es va produir la venda per 1 euro- al Santander, prèvia intervenció a través del mecanisme únic de resolució creat dins del marc del Sistema Europeu de Supervisió Financera (Reglament UE 806/2014) per part de la Junta de Resolució Bancària Europea. Això ha suposat la total pèrdua del valor de les inversions per part dels accionistes del Popular.

Si el banc va superar el test fa menys d’un any, i l’escenari econòmic actual no és tan negatiu com el que plantejaven els tests d’estrès, què és el que ha fallat en les previsions? Van servir d’alguna cosa els tests d’estrès? Que ha empès la Junta de Resolució a dir que la entitat estava en risc de col·lapse? Sembla que hi ha una combinació de factors procedents del que podríem anomenar l’economia real, consistent en el manteniment d’una sobreexposició al sector immobiliari, com apunta el fet que el banc hagi demanat fa poc una nova taxació dels seus actius immobiliaris “tòxics”. Però segur, també, que hi ha un factor que s’ha estès significativament en l’operativa borsària: les vendes massives produïdes en borsa pels fons d’alta freqüència (robots), que donen ordres de venda massives (en mil·lèsimes de segon) quan l’acció arriba a un valor mínim. Aquestes vendes automàtiques massives no atenen a raons sinó simplement a algoritmes, de manera que quan el valor comença a ser objecte de moltes transaccions a la baixa, porten el valor cap a una espiral que pot no tenir fi.