Líders en exercici –com ara els actuals defensors de l’eix francoalemany, Angela Merkel i Emmanuel Macron– i jubilats que continuen dient-hi la seva –com ara l’expresident espanyol Felipe González i el dels EUA Bill Clinton– van ser, ahir, a Estrasburg.

La seu del Parlament Europeu es va omplir de veus en record de Helmut Kohl, l’excanceller que va traduir en procés polític reunificador l’impuls ciutadà que va precipitar la caiguda del mur de Berlín. El cap del govern alemany que va saber negociar, alhora, amb Moscou, París, Londres i Washington, l’aparició d’una Alemanya forta i, tot seguit, va impulsar l’ampliació de la UE cap a l’est i la implantació de l’euro entre les economies aleshores considerades més sòlides.

Va ser el polític sense qui, segurament, Merkel no seria on és, com ella mateixa va reconèixer en el seu discurs a Estrasburg. Una al·lusió que anava més enllà del terreny personal, per molt que va ser Kohl amb qui va arrencar la seva carrera, com a ministra, el 1991, dos anys després de la caiguda del mur.

Per Merkel, com per molts dels ciutadans que van créixer en el que va ser territori comunista, la reunificació accelerada impulsada per Kohl va canviar allò que durant dècades semblava inamovible: la divisió nacional imposada pels aliats després de la derrota del nazisme. Va precipitar el naixement de l’Alemanya, i per extensió Europa, tal com ara la coneixem.

Merkel va destacar la dimensió històrica de Kohl i va advertir: “Ara, ens correspon a nosaltres preservar-ne el llegat.” També en to d’advertència es va referir a l’estat actual d’Europa González, un dels grans amics polítics de Kohl, que el 1990 va adoptar amb entusiasme el seu procés reunificador, mentre d’altres –principalment la britànica Margaret Thatcher– tremolaven davant el naixement d’una nova i poderosa Alemanya.

González es va convertir en referent d’amistat i lleialtat més enllà de les diferències polítiques amb Kohl, a qui Clinton va dedicar el més emotiu discurs –“jo el vaig estimar”, va dir–, molt d’acord amb el seu tarannà carismàtic.

Estrasburg va ser, així, l’escenari de l’homenatge polític del que s’entén per establishment, present o passat, i va contribuir a salvar les formes en un funeral que hauria pogut acabar en una comèdia de malentesos familiars.

Al funeral d’estat europeu, en territori francès, va seguir una segona cerimònia, ja sota bandera alemanya, a la catedral d’Espira, la ciutat de Renània Palatinat on va ser enterrat el polític, prop de Ludwigshafen, on va néixer i on va tenir el seu domicili familiar fins a la mort. Merkel, efectivament, podria molt bé no haver estat a la tribuna d’oradors aquest dissabte d’homenatge global a qui va ser el seu padrí polític i de qui se’n va separar quan, un cop apartat del poder, el 1998, va sortir a la llum la trama de finançament irregular a la CDU, el partit que va presidir Kohl durant 25 anys. La vídua del polític, Maike KohlRichter, s’havia oposat que la cancellera o cap altre alemany parlessin en el funeral, de la mateixa manera que s’havia negat que hi hagués un acte d’estat a Berlín. Se la va haver de convèncer perquè la incorporés a la llista d’oradors. Merkel la va recompensar agraint-li “l’amor” amb què va acompanyar el polític en l’última etapa de la seva vida.

Va ser un amor excloent, segons els fills de Kohl, Walter i Peter, que, des del 2011, no havien vist el seu pare i que, de fet, no van poder ni entrar a la que havia estat casa seva, un cop assabentats de la mort d’aquest perquè la policia els ho va impedir. Tampoc no van acudir ni a la cerimònia d’Estrasburg ni a la d’Espira, enfadats amb uns preparatius dirigits en solitari per Maike. Són moltes les misèries privades que han enterbolit els darrers anys del polític. El 2001, la seva primera esposa, Hannelore, es va suïcidar a casa, sola, mentre ell preparava la seva defensa a Berlín en el cas del finançament irregular del partit. Quatre anys després, es va saber la nova relació amb Maike, 34 anys més jove, amb qui es va casar el 2008.

Per l’alemany corrent, més enllà de la telenovel·la familiar, coneguda de fa anys, el que està en joc és el llegat, en forma de memòries, del polític. La dipositària dels records, inclosos dels corresponents a la trama del finançament irregular, mai no aclarida, és la dona que ha compartit els darrers anys de la vida del patriarca.

Kohl va tenir unes relacions més que complexes amb Merkel, per qui es va considerar traït. La cancellera va insistir, ahir, en la paraula “històric” aplicada a Kohl. Va pronunciar un dels seus discursos impecables, ple de reconeixements als aliats d’aleshores de Kohl i ple d’avisos pels reptes presents.