A Angela Merkel se la va veure ahir amb un bon humor poc usual en les seves compareixences al Parlament federal (Bundestag), a més de decidida a extreure un bon balanç a la feina feta en aquesta legislatura al capdavant de la gran coalició entre el seu bloc conservador i els socialdemòcrates. Era la darrera sessió parlamentària abans de les generals del proper 24 de setembre. El seu principal rival, el candidat socialdemòcrata Martin Schulz, no hi era, perquè no té escó parlamentari. Els va correspondre als qui han estat ministres socialdemòcrates en aquest tercer mandat de Merkel –com el d’Exteriors, Sigmar Gabriel, o la de Treball, Andrea Nahles, entre d’altres– la feina complexa de, d’una banda, defensar la seva gestió i, de l’altra, fer campanya per prendre el relleu a la cancellera. “En els últims quatre anys hem fet bona feina. És indiscutible que a Alemanya li va bé en molts aspectes. Però no ens podem adormir”, va dir Merkel davant del ple, mentre els seus socis i, alhora, rivals electorals representaven l’absent Schulz per dir que ha arribat el moment del canvi. El que ha funcionat bé, especialment en l’àmbit social i laboral, ha estat gràcies a la seva lluita, va dir Nahles. Un govern liderat pel socialdemòcrata Schulz s’encarregarà d’esmenar allò que no funciona, va afegir la ministra. Dos dies després del cara a cara televisiu contra Schulz, que va guanyar Merkel, la cancellera va abandonar el to conciliador mostrat davant l’aspirant per rebatre els arguments de l’oposició –integrada pels Verds i l’Esquerra–, entossudida a veure a Alemanya un panorama de precarietat laboral i de jubilats empobrits. “És molt el que hem aconseguit junts”, va insistir la cap del govern; “molts d’aquests guanys els hem imposat en contra del parer de la cancellera”, va respondre Gabriel. Els grans maldecaps de la cancellera no han vingut dels socialdemòcrates, sinó dels atacs procedents de la branca més dretana de la Unió Cristianodemòcrata que ella presideix o de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), de Horst Seehofer, contrari a l’acollida de refugiats. Merkel i Gabriel van intercanviar somriures còmplices, en el seu teòric comiat com a socis d’una gran coalició que no es descarta que es pugui reeditar en la legislatura següent.

Per damunt de l’adeu entre socis ben avinguts o les crítiques de l’oposició actual, al Bundestag es respirava un aire de fi d’etapa. Es va acomiadar de l’hemicicle, pràcticament amb llàgrimes als ulls, el president del Bundestag, el conservador Norbert Lammert, un dels oradors més brillants i punyents, fins i tot contra les seves files, si ha calgut. Lammert passa a la jubilació, després de 37 anys com a diputat. També es jubila amb la fi de la legislatura el referent dels Verds, Hans-Cristian Ströbele, considerat la veu de la consciència i la integritat als principis del seu partit.

Lammert es va acomiadar amb un discurs en defensa de la democràcia i un toc d’alerta al que, segons tots els sondejos, sembla inevitable: l’arribada al Bundestag de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD). Serà la primera formació d’aquest espectre que obté escons al Parlament federal alemany. “Aquí, al Bundestag, hi batega el cor de la democràcia”, va dir Lammert. Correspon al ciutadà “prendre’s tan seriosament com li sigui possible el seu vot”, va afegir en el seu emotiu discurs, segellat per aplaudiments unànimes de tots els partits.