A Angela Merkel se la va veure ahir amb un bon humor poc usual en les seves com­pa­rei­xen­ces al Par­la­ment fede­ral (Bun­des­tag), a més de deci­dida a extreure un bon balanç a la feina feta en aquesta legis­la­tura al cap­da­vant de la gran coa­lició entre el seu bloc con­ser­va­dor i els soci­al­demòcra­tes. Era la dar­rera sessió par­la­mentària abans de les gene­rals del pro­per 24 de setem­bre. El seu prin­ci­pal rival, el can­di­dat soci­al­demòcrata Mar­tin Schulz, no hi era, perquè no té escó par­la­men­tari. Els va cor­res­pon­dre als qui han estat minis­tres soci­al­demòcra­tes en aquest ter­cer man­dat de Merkel –com el d’Exte­ri­ors, Sig­mar Gabriel, o la de Tre­ball, Andrea Nah­les, entre d’altres– la feina com­plexa de, d’una banda, defen­sar la seva gestió i, de l’altra, fer cam­pa­nya per pren­dre el relleu a la can­ce­llera. “En els últims qua­tre anys hem fet bona feina. És indis­cu­ti­ble que a Ale­ma­nya li va bé en molts aspec­tes. Però no ens podem ador­mir”, va dir Merkel davant del ple, men­tre els seus socis i, alhora, rivals elec­to­rals repre­sen­ta­ven l’absent Schulz per dir que ha arri­bat el moment del canvi. El que ha fun­ci­o­nat bé, espe­ci­al­ment en l’àmbit social i labo­ral, ha estat gràcies a la seva lluita, va dir Nah­les. Un govern lide­rat pel soci­al­demòcrata Schulz s’encar­re­garà d’esme­nar allò que no fun­ci­ona, va afe­gir la minis­tra. Dos dies després del cara a cara tele­vi­siu con­tra Schulz, que va gua­nyar Merkel, la can­ce­llera va aban­do­nar el to con­ci­li­a­dor mos­trat davant l’aspi­rant per reba­tre els argu­ments de l’opo­sició –inte­grada pels Verds i l’Esquerra–, entos­su­dida a veure a Ale­ma­nya un pano­rama de pre­ca­ri­e­tat labo­ral i de jubi­lats empo­brits. “És molt el que hem acon­se­guit junts”, va insis­tir la cap del govern; “molts d’aquests guanys els hem impo­sat en con­tra del parer de la can­ce­llera”, va res­pon­dre Gabriel. Els grans mal­de­caps de la can­ce­llera no han vin­gut dels soci­al­demòcra­tes, sinó dels atacs pro­ce­dents de la branca més dre­tana de la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata que ella pre­si­deix o de la Unió Soci­al­cris­ti­ana de Bavi­era (CSU), de Horst See­ho­fer, con­trari a l’aco­llida de refu­gi­ats. Merkel i Gabriel van inter­can­viar som­riu­res còmpli­ces, en el seu teòric comiat com a socis d’una gran coa­lició que no es des­carta que es pugui ree­di­tar en la legis­la­tura següent.

Per damunt de l’adeu entre socis ben avin­guts o les crítiques de l’opo­sició actual, al Bun­des­tag es res­pi­rava un aire de fi d’etapa. Es va aco­mi­a­dar de l’hemi­ci­cle, pràcti­ca­ment amb llàgri­mes als ulls, el pre­si­dent del Bun­des­tag, el con­ser­va­dor Nor­bert Lam­mert, un dels ora­dors més bri­llants i punyents, fins i tot con­tra les seves files, si ha cal­gut. Lam­mert passa a la jubi­lació, després de 37 anys com a dipu­tat. També es jubila amb la fi de la legis­la­tura el refe­rent dels Verds, Hans-Cris­tian Ströbele, con­si­de­rat la veu de la consciència i la inte­gri­tat als prin­ci­pis del seu par­tit.

Lam­mert es va aco­mi­a­dar amb un dis­curs en defensa de la democràcia i un toc d’alerta al que, segons tots els son­de­jos, sem­bla ine­vi­ta­ble: l’arri­bada al Bun­des­tag de la ultra­dre­tana Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD). Serà la pri­mera for­mació d’aquest espec­tre que obté escons al Par­la­ment fede­ral ale­many. “Aquí, al Bun­des­tag, hi batega el cor de la democràcia”, va dir Lam­mert. Cor­res­pon al ciu­tadà “pren­dre’s tan seri­o­sa­ment com li sigui pos­si­ble el seu vot”, va afe­gir en el seu emo­tiu dis­curs, sege­llat per aplau­di­ments unànimes de tots els par­tits.