Ara fa un any vaig escriure un article que es titulava Globalització de les coses. En aquella ocasió reflexionava al voltant de com la globalització abraça tots els aspectes de les nostres vides i posava exemples quotidians. No sé si és el mes d’agost, però voldria insistir en el tema. Ho faig motivat per tot un conjunt de coses que han passat les darreres setmanes i que es relacionen directament amb la globalització. Recordin, activitat econòmica a escala global i les 24 hores del dia. Problemes a l’aeroport. Pintades, malestar i pregons contra la pressió turística a Barcelona. Els taxistes mobilitzats contra les plataformes digitals de serveis de transport entre privats. Pisos turístics, legals i il·legals, i la seva repercussió en el parc d’habitatges català. Podria continuar, però ja se’n fan a la idea, oi? La globalització és a tot arreu. Tant, que per molta gent té més costos que beneficis. I aquests costos comencen a ser visibles i rendibles políticament. La globalització genera malestar i aquest malestar es transforma en vots (en el millor dels casos) per opcions polítiques que es defineixen clarament contra la globalització. Algunes amb posicions fàcils i populistes, d’altres més ben articulades. Però, què hi podem dir des de l’economia? Si és que hi podem dir alguna cosa. Som-hi?

Primer. La comprensió de la globalització ha passat per diverses etapes. En primera instància, els economistes només consideràvem les dimensions econòmiques més tangibles, com per exemple, l’augment del comerç internacional de béns i serveis, l’espectacular avenç dels fluxos financers globals, o l’augment, més lent, però clarament perceptible, dels fluxos de treball global. Per cert, i ara que hi som, avui no hi ha cap economia del món que pugui funcionar sense les seves connexions globals. Una cosa és sortir de la Unió Europea, i una altra molt diferent sortir de la globalització. Sense globalització i en el curt termini, col·lapse. Ah, i una gran part del creixement econòmic dels països està més relacionat amb el que passa fora del país que amb el que passa dins del país. De fet, el mateix país (estat-nació) està en crisi. Però, en una segona instància, de seguida vàrem veure la importància dels elements intangibles de la globalització. La reutilització d’idees i els fluxos de coneixement i tecnologia juguen un paper fonamental per entendre la globalització. I, encara més, en tercera instància, hem comprovat que la globalització ultrapassa l’economia, i també és política i cultural. La salut, l’educació, la seguretat, els sistemes polítics i les condicions ambients, s’expliquen avui també per una gran interdependència. Així doncs, la globalització és un fenomen d’arrel econòmica, però que té un fort component intangible i incideix sobre altres dimensions no econòmiques de la societat.