Una qüestió amb què de vegades ens trobem els juristes és que la legislació és incapaç de mantenir-se actualitzada davant l’avanç de les noves tecnologies. D’això n’he estat testimoni recentment amb el boom del comerç electrònic i els reptes que això suposa, i ara ens hi trobem de nou amb la tecnologia Blockchain.

La primera criptomoneda coneguda va ser bitcoin, que va aparèixer l’any 2009. El projecte es concebia com un sistema de pagaments enterament digital (a peer-to-peer cash system), suportat en un sistema de cadena de blocs descentralitzat i encriptat, que permetia mantenir l’anonimat dins la xarxa i funcionar de manera paral·lela al sistema bancari.

Des de llavors, la tecnologia Blockchain ha anat evolucionant i s’han anat trobant múltiples aplicacions més enllà del bitcoin, com ara la creació de contractes intel·ligents (smart-contracts) o aplicacions descentralitzades (daaps). Es tracta doncs d’una disrupció tecnològica que planteja molts interrogants jurídics en relació a diferents branques del dret: tractament fiscal, regulació financera, prevenció de blanqueig de capitals, protecció de dades, anonimat o ciberdelinqüència, etcètera.

El sector Blockchain és ara un dels preferits pels inversors i una de les qüestions principals que s’està abordant a escala internacional és la relativa a la protecció d’inversors minoristes o particulars. Normalment, els projectes basats en Blockchain aconsegueixen el seu finançament inicial mitjançant les denominades ICO (Initial Coin Offer), on de forma similar a un sistema crowdfunding els inversors particulars realitzen la seva aportació a canvi de tokens o criptomonedes representatives del mateix.

En els últims mesos hi ha hagut ICO que han aconseguit finançament absolutament desproporcionat i milionari, cosa que ha motivat que hagin aparegut els primers moviments reguladors. En aquest punt, xoca l’antagònica posició dels principals països per volum d’inversió: d’una banda, destaca la posició pro regulació de la SEC nord-americana, que en les seves darreres resolucions ha obert la porta a considerar certes criptomonedes com accions (securities) i per tant aplicant sobre les ICO la normativa pròpia del mercat de valors, apostant així per dotar de regulació i seguretat jurídica al sector; per altra banda, cal considerar el prohibicionisme del Banc Popular de Xina, que ha decidit prohibir de manera provisional e indefinida aquesta via de finançament per les seves empreses.

D’aquesta manera, és evident que cal arribar a un mínim consens internacional en la matèria, ja que no té lògica que una tecnologia global tingui una regulació tan diferent segons cada país. En aquest sentit, és d’esperar que pròximament hi hagi un pronunciament per part de les institucions reguladores europees, que fins ara s’han mantingut al marge de la discussió.