Des de finals de 2013 fins al mes de setembre d’enguany a Catalunya s’han creat 310.900 llocs de treball, segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA). Tot i que encara no s’han recuperat els llocs de treball destruïts durant la crisi (581.400), la millora de la taxa d’ocupació ha estat constant durant 16 trimestres seguits. Ara bé, on i en quines condicions s’han generat aquestes noves ocupacions?

El professor d’economia de la UB Raül Ramos explica que en comparar les xifres respecte a l’any passat o fins i tot amb les pitjors èpoques de la crisi la recuperació d’ocupació ha anat sobretot a feines lligades a la millora del consum i del turisme, però també a d’altres àrees com l’administració pública, que havia tingut una etapa de contenció molt elevada durant els anys de vaques magres.

Si mirem per exemple el darrer any, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa, tal com recull l’Observatori de Treball, en xifres absolutes, de les 92.700 persones més que estan treballant enguany respecte a l’any passat, prop de la meitat ho han fet en el sector de serveis (44.800 ocupats més), seguit de la construcció (24.000 ocupats més), la indústria (19.900) i l’agricultura (3.900).

L’augment de l’ocupació s’ha concentrat doncs en el sector de serveis, i en concret a l’hostaleria. En els darrers quatre anys, l’hostaleria, per exemple, ha absorbit el 20% de les noves ocupacions.

Les xifres posen en evidència que les reflexions durant la recessió d’un canvi de model productiu han quedat en això. Paraules. Els sectors amb ocupació de menys valor afegit són els que més feina han creat. “Continua havent-hi un pes més important en els sectors lligats al turisme i el comerç”, explica Ramos.

Catalunya acumula setze trimestres d’increment ininterromput d’ocupació. I la tendència segueix a l’alça. El tercer trimestre de 2017 ha sumat en creixement de la població ocupada el 2,9%. Però, cada cop hi ha més veus que alerten que no convé enlluernar-se pel bon ritme de creació d’ocupació. “Estem generant una ocupació molt volàtil, molt terciaritzada en el sector de serveis i molt dependent dels cicles econòmics”, lamenta Laura Pelay, vicesecretària general de la UGT a Catalunya, qui adverteix que quan els conflictes sociopolítics del Mediterrani acabin, la bombolla turística que estem vivint els darrers anys a la costa esclatarà. “Aleshores tindrem un problema gravíssim, perquè totes les ocupacions que hem anat fent en turisme i hostaleria és molt probable que acabin desapareixent. És molt preocupant.”

I si mirem les condicions en què s’han desenvolupat els nous contractes, la lectura no és gens encoratjadora. Ramos assegura que en general en tots els actors de tots els llocs de treball les condicions de treball són pitjors respecte als salaris i les condicions d’abans de la crisi.

Anem per passos; segons l’anàlisi que fa l’Observatori de Treball a partir de l’EPA, la taxa de temporalitat ha augmentat en tots els sectors, la del turístic, que està en un 33% per exemple, és 10,9% punts més que un any abans, i la del comerç al detall és la més elevada dels darrers 9 anys (25,8%).

Pel que fa als salaris, els més malparats han estat o bé els que s’incorporaven per primer cop al mercat laboral o els que han hagut de canviar de feina. L’economista Daniel Fernández Kranz, en un estudi que ha publicat a Funcas, xifrava en una rebaixa del 14% els sous dels nous contractes d’entrada signats el 2015 en comparació amb l’any 2008. I per si no fos suficient, els contractes a temps parcial també han guanyat pes en la recuperació de l’ocupació. De fet, a Catalunya ha augmentat en 3 punts entre l’any 2008 i el 2017, en passar de representar el 10,88% de les persones treballadores al 13,98%. “Es tracta d’un increment molt important tenint en compte que aquesta parcialitat no és escollida pel treballador”, diu Pelay.

Així que amb salaris més baixos i més jornades a temps parcial, per a Ramos, les empreses troben la flexibilitat que buscaven abans en els contractes temporals.