El G-20 d’Argentina
La República Argentina ha assumit al desembre del 2017 la presidència rotatòria del G-20 que culminarà amb la tretzena cimera de líders que tindrà lloc a Buenos Aires el dies 30 de novembre i 1 de desembre d’aquest 2018. Tot perfectament planificat com és el fet que les cimeres de líders del G-20 en les seves catorzena i quinzena convocatòries seran hostatjades pel Japó a Tòquio al 2019 i per l’Aràbia Saudita a Riad al 2020.
D’ençà que el G-20 es va crear com a reunió de ministres d’economia dels vint països més importants del món al 1999 i d’ençà que es va transformar en reunió de caps d’estat i de govern al novembre de 2008, quan el president francès Sarkozy i el president de la Comissió Europea Durão Barroso van proposar al president nord-americà Bush -que estava a punt de finalitzar mandat a la Casa Blanca- una reunió d’alt nivell per tal d’intentar tallar la crisi que havia esclatat amb el problema de les subprime nord-americanes i la fallida de Lehman Brothers, no ha parat de fer-se més important.
Sarkozy va arribar a dir que la reunió de Washington serviria per refundar el capitalisme global, però la veritat és que els resultats van ser molt més modestos si bé es va aconseguir que el G-20 prengués carta de naturalesa entre les institucions internacionals per la senzilla raó que els 19 països participants i la UE, a la qual es va unir l’Espanya de Zapatero com a invitat permanent i en successives edicions alts representants dels principals organismes econòmics i polítics internacionals, representen el 85% del producte mundial i, per força, el que discuteixen a tan alt nivell ha de ser rellevant per la governança de l’economia mundial. Allà formen els països del G7 (EUA, Regne Unit, França, Itàlia, Canadà i Japó i la UE), els cinc BRICS (Brasil, Rússia,l’Índia, Xina i Sud-àfrica) i altres països notables de diferents cultures i nivells de desenvolupament com Aràbia Saudita, Argentina, Austràlia, Corea del Sud, Indonèsia, Mèxic i Turquia.
Cimeres repartides.
Concretament, en el cas de la presidència argentina es va fer la primera reunió sobre qüestions estadístiques els passats 29 i 30 de gener i s’han programat reunions sobre agricultura, economia digital, educació, ocupació, energia, finances, comerç, inversions, amb un especial èmfasi en la qüestió del futur del treball, el frau fiscal internacional, les infraestructures pel desenvolupament sostenible i el futur alimentari, així com la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i tot això emmarcat en els transversals objectius de desenvolupament sostenible. Hi ha reunions previstes a Buenos Aires, Bariloche, Rosario, San Salvador de Jujuy, San Miguel de Tucumán, Puerto Iguazú, Mendoza, Córdoba, Mar del Plata i Ushuabo.
Per si aquesta preocupació per tants temes fos poc, les alcaldies de Buenos Aires i de París han llançat una iniciativa Urban 20 o G-20 de ciutats importants amb 23 participants que va obrir reunions el 31 de gener a París i culminarà en una reunió a Buenos Aires a l’octubre tractant de les ciutats sostenibles.
Tota aquesta mobilització de mandataris mundials permet afrontar molts temes derivats de l’acceleració de la globalització, que malgrat que siguin ja tractats a les Nacions Unides o en agències intergovernamentals especialitzades, no disposen de la presència del primer nivell de mandataris i dels seus xerpes per fer avançar les agendes a les seves assemblees regulars.
Per tot això i malgrat que el G-20 és només un fòrum de diàleg i no un organisme internacional estructurat i amb capacitat normativa, el G-20 s’ha convertit en una nova forma d’intentar coordinar els reptes derivats de la globalització. Esperem que la presidència de l’Argentina d’aquest grup transversal econòmic, demogràfic, cultural i polític ajudi a la construcció progressiva d’una agenda internacional ordenada.
