Ara fa un any vaig escriure un article amb un títol molt semblant a aquest. Es deia Davos, tecnologia, formació i treball. A l’article explicava que a la cerimònia dels Oscars del poder econòmic global (així és com m’agrada anomenar el Fòrum Econòmic Mundial de Davos) alguna cosa important havia passat. Després de molts anys de rellevància de les finances, les elits empresarials i financeres pivotaven el nucli de l’economia mundial cap a la relació entre la tecnologia i el treball. Ja ha passat un any, i el lema d’aquest any torna a ser premonitori: compromesos en la millora de l’estat del món. Vet aquí. Tècnicament ja fa uns quants anys que hem deixat enrere la crisi econòmica, però a través d’una desigualtat galopant, les classes pobres i mitjanes d’arreu del planeta continuen sense veure aquesta sortida de la crisi enlloc. I, això per què passa? Som-hi?

Primer. L’economia mundial camina cap l’excés (xoc?) d’oferta. Amb la gana i pobresa extrema (això sí, en reducció) que hi ha al món, sembla un contrasentit. Però no és així. El creixement econòmic mundial està estancat. Fins al 2020 les previsions del creixement econòmic mundial es mantenen estables a l’entorn del 4%, amb un lideratge incontestable de les economies emergents (5%), mentre que els EUA i la Unió Europea creixeran a ritmes molt inferiors. El món és molt gran, però la globalització i els avenços de productivitat vinculats amb la nova onada de la tecnologia digital, l’estan fent petit. I sí, la innovació i l’eficiència permetran assolir un estoc de bens i serveis mai vistos, però si no el repensem i el recombinem el valor del treball humà s’està depreciant i desplaçant acceleradament. En paraules de Gill A. Pratt, una de les màximes autoritats mundials en robòtica i actual director d’innovació a Toyota: “Un resultat possible és que els robots puguin fer en molts sectors de l’economia el mateix que internet ha fet en el negoci de la música, és a dir, conduir cap a una situació on poca gent amb un talent excepcional rebi ingressos de superstar, mentre que la resta de persones s’hagin d’acontentar amb uns baixos nivells d’ingressos.”

Segon. Diferències de velocitat entre les capacitats de les persones i de les màquines. Altres economistes no ho veuen tan clar i insereixen la dinàmica actual com una tendència habitual en la relació entre tecnologia i treball. David Autor, professor d’economia a MIT, diu que “molts experts tendeixen a exagerar l’efecte de la substitució del treball humà per part de la maquinària i ignoren les fortes relacions de complementarietat entre l’automatització i el treball que augmenten la productivitat, els ingressos i la mà d’obra”. Ara bé, queda clar que l’especificitat del moment actual no ve tant per la novetat de la relació entre tecnologia i treball, sinó per la seva acceleració. Les competències dels humans s’adapten molt menys ràpidament que el ritme de creixement de les competències de l’automatització. I l’automatització millora l’eficiència, però també desplaça habilitats, tasques, feines i persones, especialment als trams intermedis de l’estructura ocupacional.