Girona també va ser punk, com a mínim, aquells anys vuitanta en què el carrer dels torrats era un punt d’agitació juvenil en què les tribus urbanes convivien sense (gaires) problemes, a la ciutat també va haver-hi punks. I força actius. Dos amics de tota la vida, Joan Gubert i Andrés Cabrera, van quedar enlluernats per la revolució punk del 1977 i, pocs anys després, van formar Exterminio, un grup per on va passar altres músics, entre d’altres el cantant garrotxí Albert Badosa, amb qui van gravar, el 15 de desembre del 1984, la seva única maqueta: una quinzena de temes enregistrats en només 10 hores en uns estudis de Barcelona. D’aquella maqueta, amb cançons com ara Máquina de matar, Maníacos de la religión, Odiamos el sistema i Clase trabajadora, en feien còpies d’una manera 100% artesanal i autogestionada, amb un casset de doble platina. Exterminio va arribar a actuar en altres punts de Catalunya i l’Estat espanyol, especialment el País Basc, que en aquella època vivia l’edat d’or de l’anomenat rock radikal. Els components del grup van participar en l’okupació del famós squat del Barri Vell de Girona (1985-1986), on van coincidir amb altres músics d’estil i estètica ben diferents que algun dia farien cèlebre el carrer dels torrats amb el nom de Sopa de Cabra.

Després d’Exterminio, en Joan i l’Andrés van continuar el seu activisme amb programes de ràdio i fanzins (Hueso duro), difonent singles, maquetes i publicacions alternatives d’arreu del món. També van muntar altres grups, com ara Máximo Volumen, Ataque de Ruido i Hugger Mugger, projecte efímer amb una veu femenina al capdavant, que, el 1992, va gravar Idiota, un EP amb aquesta i unes altres tres cançons, a l’estudi Fluvià So, sota la producció del músic empordanès Carles Garcia. Els últims anys, en Joan va reorientar la seva passió per la música cap a sons més electrònics. El 20 de novembre del 2012, va morir als 51 anys.

El llegat d’Exterminio continua viu gràcies a la iniciativa del segell barceloní El Forat Records , que, el 2015, va publicar un disc de vinil que, a la cara A, incloïa íntegrament la maqueta del 1984 i, a la B, la gravació del concert que el grup gironí va oferir al Zeleste original, el del carrer Argenteria, el 29 d’abril del 1985. Que ningú esperi un so nítid en alta fidelitat: és només punk honest i gloriosament abrasiu, dur com la vida.