Per aquesta columna han passat ja alguns clàssics del punk i el hardcore a les comarques gironines com ara HHH i Exterminio. A propòsit d’aquest últim grup, un lector, Enric Rubio, va comentar sobre el seu guitarrista i membre fundador: “Joan Gubert, àlies Pikota, va ser un pioner del punk, el hardcore i la contracultura gironina. Va muntar molts concerts també. Si no m’equivoco, gràcies a en Joan alguns privilegiats vàrem veure els NOFX en un bareto banyolí anomenat Jasalpi”. Sobre Gubert, el bateria Rafa Garrigós (Àspid, Expectativa Zero) recorda també que va tocar amb ell a Reacción Corrupta, grup que no va aparèixer a l’article sobre Exterminio i l’evolució posterior dels seus components.

Avui recordem Pixamandúrries, històrica banda punk de Casavells (Baix Empordà) que es va avançar al seu temps en diversos aspectes: ja en la seva prehistòria, quan alguns dels seus membres –el guitarrista Joan Artigas Pine i el bateria Josep Rovira Rovi– formaven part de Miok’s (1987-1989), aquest grup va ser una de les primeres formacions punk amb un repertori gairebé al 100% en català. Miok’s va gravar una sola maqueta, Somnis de llibertat –500 còpies en casset–, que ara es pot escoltar a Youtube . Miok’s es va acabar quan dos dels seus membres van anar a fer la mili: a part del problema logístic de perdre la meitat de components durant uns quants mesos, es va produir també un trencament ideològic, ja que Artigas i Rovira eren declaradament antimili i el primer fins i tot va anar a judici per ser insubmís, el 1995.

Justament, la història de Pixamandúrries s’emmarca entre el 1989 i el 1995: el grup, que va viure diversos canvis de formació –per les seves files va passar, per exemple, Joni D, tot un referent de l’escena punk barcelonina, que continua molt actiu al capdavant de Kasba Music i també com a escriptor–, va publicar un elapé en vinil i casset, Quina vida!! (Picap, 1990), que ara es pot escoltar a Spotify ; una maqueta en casset titulada L’any dels gossos (1993) i, com a comiat, l’EP Tierra y libertad (Tralla, 1994), un disc editat per celebrar la revolta zapatista a Mèxic i recollir fons per a les comunitats indígenes de Chiapas. Pixamandúrries va crear un nou estil, el folk-core, i va ser pioner en l’ús de la gralla en un context punk-rocker. Tenien cançons en català, castellà, àrab i esperanto, i de fet van participar en un disc recopilatori de música en esperanto editat a França. Pixamandúrries va tocar sobretot a Catalunya i el País Valencià, però també va fer alguna gira europea. El 1995, en Joan va plegar i la resta de membres van continuar durant un temps com Els Pixess. El 2012, Pixamandúrries es va tornar a reunir puntualment per a un concert de suport a l’activista argentina Karina Germano, la Galle. La lluita continua.