En l’enèsim informe de la Guàrdia Civil encarregat pel magistrat del Tribunal Suprem per, en aquest cas, trobar proves sobre si el govern català va malversar fons públics en el referèndum de l’1-O es tornen a recollir errors greus. En aquest cas, la policia judicial de la VII Zona de la Guàrdia Civil, a Barcelona, augmenta en 1,9 milions els 1,6 milions suposadament malversats, i erra en una suma i infla amb 25.000 euros de més unes despeses atribuïdes al Diplocat vers els observadors internacionals. La novetat d’aquest informe és que per primer cop la Guàrdia Civil admet que hi ha partides calculades com a malversades que no haurien estat pagades, afirmació que avalaria la tesi del ministre Montoro, que la Generalitat, intervinguda econòmicament des del 2015, no es va gastar diner públic per l’1-O.

No obstant això, si es demostra que el govern de Puigdemont va comprometre però no pagar diners públics per al referèndum, el president i els consellers processats podrien ser acusats d’un altre delicte: administració deslleial. Aquest delicte, reformat el 2015, castiga la temptativa de la malversació i inclou diners públics. El delicte de malversació és castigat amb fins a 12 anys de presó (amb despesa superior als 250.000 euros), i la pena màxima de l’administració deslleial agreujada és fins als vuit anys de presó.

En l’informe de la Guàrdia Civil, de nou planes i presentat el 27 de març al Suprem i investigat com a peça secreta, s’informa el magistrat que la majoria de l’informació aportada prové de la investigació ja feta al jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que manté una vintena d’imputats per l’organització de l’1-O. El Tribunal Suprem i el jutjat de Barcelona estan investigant la mateixa malversació, fet que provoca que demanin a la policia judicial de la Guàrdia Civil les mateixes cerques, que executen els mateixos agents. En aquest sentit, alerten el jutge Llarena que el seu col·lega de Barcelona, el magistrat Juan Antonio Ramírez Sunyer, darrerament ha interrogat càrrecs públics, treballadors i empresaris ver la malversació de l’1-O. “Aquestes declaracions han pogut d’alguna manera alterar, modificar, complementar o aclarir les conclusions a què s’arriben en aquestes diligències”, precisa el cos armat al jutge Llarena. No li detallen que responsables d’Unipost o de la nau de Bigues i Riells certifiquen que no van cobrar ni un euro de la Generalitat.

Així, detallen una partida de 502.639 euros en dues campanyes de publicitat als mitjans de comunicació. Pel que fa a la partida més gran, de 980.313 euros a Unipost per haver fet les cartes als membres de les meses electorals, s’admet per primer cop que aquestes cinc factures, repartides entre departaments (Presidència, Salut, Cultura, Economia i Treball), no han estat cobrades (“en dos cops s’ha intentat”, precisen). Amb tot, asseguren que els seus responsables, els consellers, “sabien” què era l’encàrrec i el “van aprovar”.

Com a novetat, aporten una partida de 61.879 euros de cartells pagats per Òmnium, de la qual s’afirma, que actua com a “societat interposada de la Generalitat”. A més, tot i que la instrucció està acabada, els agents afirmen que volen aclarir si un pagament de JxCat es va fer amb diners d’una subvenció; el valor dels estudis encarregats al jurista Carles Viver Pi i Sunyer, i si s’han pagat els 152.578 euros estimats de paperetes comissades.