Una de les mostres més clares de les desigualtats econòmiques que pateixen les dones és que tenen més probabilitats que l’home de ser pobres. Segons l’IDESCAT, el 20,7% de les dones a Catalunya estan per sota del llindar de risc de pobresa. En els homes, aquesta taxa és del 19,3%. La diferència és més elevada en el segment de majors de 65 anys, ja que el 9,5% de les dones viuen en llars en risc de pobresa. Aquest percentatge és el doble que el dels homes (4,6%). Aquesta situació està provocada per moltes causes. Vegem-ne quatre.

En primer lloc, les dones tenen salaris més baixos. Segons l’Observatori del Treball i Model Productiu de Catalunya, les dones guanyen, de mitjana, un 26% menys que els homes. Aquest percentatge creix fins al 42,6% quan s’analitzen les franges salarials més baixes. Això és conseqüència de factors com la menor valoració de les feines fetes per les dones, l’escassa presència de dones en llocs de direcció i les dificultats de conciliar feina i família. Segons Oxfam Intermón, les dones dediquen una mitjana de 22 hores a la setmana a feines no remunerades a Europa, mentre que els homes hi dediquen menys de 10 hores.

En segon lloc, les dones tenen menys estalvis. Això és conseqüència, sobretot, dels salaris inferiors. La menor capacitat d’estalvi es tradueix en un menor patrimoni. D’acord amb l’Agència Tributària de Catalunya, el patrimoni mitjà declarat per les dones és de 76.406 euros, un 30% menor que el dels homes (108.763 euros). Encara que les dones tendeixen a ser més prudents en la gestió dels seus estalvis, l’impacte dels salaris inferiors és decisiu.

En tercer lloc, i com a conseqüència dels salaris inferiors, les dones tenen pensions de jubilació més baixes. Segons el CESC, la pensió mitjana de les dones és un 37% inferior a la dels homes.

I en quart lloc, les dones viuen més anys. Segons l’IDESCAT, l’esperança de vida a Catalunya és de 80,4 anys en els homes i de 85,9 en les dones. A la majoria de parelles, la dona mor vídua, i en tenir menys patrimoni i menys pensió, queda en pitjor situació econòmica.

En definitiva, la desigualtat econòmica que pateixen les dones és un tema greu. De tot l’exposat es desprèn que per reduir aquesta desigualtat, cal actuar en el repartiment més igualitari de les feines no retribuïdes, en el foment de la igualtat de gènere en les feines més ben retribuïdes i en la reducció de la bretxa salarial. Tot i que lentament es va millorant en aquests temes, queda molt per fer.