Kanaky haurà d’esperar
A començaments dels segle XX, unes poques potències europees tenien molts territoris colonials que subministraven matèries primeres i mercats a països com el Regne Unit, França, Portugal, Alemanya i Holanda.
Quan es van crear les Nacions Unides el 1945 eren 85 els territoris que es consideraven sota règim colonial i, per tant, amb opció d’autodeterminació, i actualment no són més que 18 els territoris que les Nacions Unides considera que poden entrar en procés d’independència si un referèndum d’autodeterminació així ho determina.
Dins d’aquests territoris figuren colònies britàniques com les Bermudes, Gibraltar i les Malvines; colònies holandeses com Aruba i Curaçao i colònies franceses com Saint-Pierre-et-Miquelon, Wallis i Futuna, la Polinèsia Francesa i Nova Caledònia.
No tenen opció a l’autodeterminació, en canvi, els territoris amb estatus provincial de les metròpolis com es el cas de les Canàries espanyoles, les portugueses Madeira i les Açores i els departaments francesos d’ultramar: Guadalupe, Martinica, Guyana, l’illa de la Reunió i Mayotte.
Doncs bé, per exercir el dret a l’autodeterminació acceptat per les Nacions Unides i per França, el 4 de novembre es va celebrar el referèndum, en què els 175.000 electors de la Nova Caledònia van poder optar entre independitzar-se de França i seguir com a territori d’ultramar francès.
Com a resultat del referèndum, el 80% dels potencials electors van votar i el 56,4% es van manifestar a favor de no independitzar-se de França, país del qual han estat colònia des del 1853, quan els francesos van relegar la població kanak a reserves per als indígenes amb un estatut especial i sense els mateixos drets que els europeus que s’hi van instal·lar. Aquest règim especial per als indígenes kanaks només va desaparèixer el 1946, quan la Nova Caledònia va esdevenir territori francès d’ultramar. Això no va impedir, però, que es produís un moviment independentista que va generar enfrontaments entre independentistes i legalistes entre el 1984 i el 1988, quan París va oferir un referèndum d’autodeterminació d’acord amb les regles de les Nacions Unides per a les colònies. El referèndum celebrat el 4 de novembre, d’acord amb els anomenats Acords de Matignon, ha estat supervisat no només per funcionaris francesos, sinó també per observadors nomenats per les Nacions Unides.
Això vol dir que no naixerà, de moment, i fins que es pugui fer un segon o un tercer referèndum d’autodeterminació de cara a la independència, un nou país del Pacific que els líders independentistes haurien batejat amb el nom de Kanaky i que, per tant, les illes que configuren Nova Caledònia seguiran sent territori francès a diferència d’altres països de la zona que s’han independitzat de les seves antigues metròpolis d’acord amb les regles d’autodeterminació de les Nacions Unides, com es el cas de les illes Fiji, Kiribati, Vanuatu, les illes Marshall, els Estats Federats de Micronèsia, Nauru, les illes Palau, les illes Salomó, Samoa, Tonga i Tuvalu.
La dimensió.
Malgrat que les illes estan a 18.000 quilòmetres de la França metropolitana i a una mica més de 3.000 quilòmetres d’Austràlia el territori està rebent uns 100.000 turistes l’any que s’incrementen per la seguretat que la policia francesa assegura i per les platges i el corall que atresora. Nous turistes asiàtics estimulen aquest sector.
El nivell de vida de la població és més alt que el dels veïns gràcies a les subvencions que rep de França i al fet que la Unió Europea considera Nova Caledònia beneficiaria de l’onzè Fons Europeu de Desenvolupament (FED), establert pel Tractat de Cotonou a favor dels 79 països de l’Àfrica subsahariana, el Carib i el Pacífic (ACP) i dels 25 Territoris d’Ultramar (PTOM) dependents dels estats membres de la Unió Europa.
El president Macron ha mostrat la seva satisfacció pel resultat negatiu del referèndum d’autodeterminació de la colònia, perquè les colònies i els 49 països membres de l‘Organització de la Francofonia permeten a l’Estat francès seguir sent una gran potència, condició que perdria si estigués limitada al seu territori metropolità per molt que fos una potència nuclear i membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
