Opinió

De la nota al ‘like’?

Per què no reforcem el paper de la universitat com a plataforma de coneixement? Per universitat plataforma entenc aquell procés de desintermediació que va més enllà de la missió tradicional de la universitat com a nexe d’unió entre el coneixement generat i els estudiants

En el con­text del futur del tre­ball, l’Asso­ci­ació Cata­lana d’Uni­ver­si­tats Públi­ques (ACUP) ja fa temps que orga­nitza unes jor­na­des (Cata­lu­nya Futura) en què s’ana­lit­zen els rep­tes del nos­tre temps. A par­tir d’aquesta ini­ci­a­tiva, molt valu­osa perquè con­necta la uni­ver­si­tat amb l’empresa, els sin­di­cats i la política pública, con­ti­nuo donant vol­tes al paper i l’orga­nit­zació de la uni­ver­si­tat pública davant dels can­vis acce­le­rats en l’ocu­pa­bi­li­tat dels tre­ba­lla­dors.

Dues dades recents: la mei­tat dels llocs de tre­ball cre­ats als EUA el 2016, el 2006 no exis­tien, i el ter­cer tri­mes­tre del 2018, més del 32% de la població activa cata­lana té un nivell de for­mació uni­ver­sitària. Pro­blema per a la uni­ver­si­tat: com pre­pa­rem les per­so­nes per a unes fei­nes que encara no exis­tei­xen, en un con­text de for­mació uni­ver­sitària ja molt pre­sent? La res­posta té múlti­ples dimen­si­ons. Mol­tes estan rela­ci­o­na­des amb l’apre­nen­tatge i l’ensi­nis­tra­ment al llarg de la vida i amb la urgent neces­si­tat de desen­vo­lu­par noves com­petències que aug­men­tin el poten­cial de les per­so­nes quan interac­ci­o­nen labo­ral­ment amb la tec­no­lo­gia, espe­ci­al­ment en els pro­ces­sos d’auto­ma­tit­zació que inci­dei­xen sobre les tas­ques cog­ni­ti­ves. Però, avui em vull cen­trar en l’aspecte de l’orga­nit­zació de la docència.

Una dada recent més: de la pri­ma­vera del 2016 a la pri­ma­vera del 2018, a Europa, el nom­bre d’usu­a­ris de pla­ta­for­mes col·labo­ra­ti­ves s’ha pràcti­ca­ment doblat, del 13% al 23% (l’Estat espa­nyol es troba a l’entorn de la mit­jana euro­pea). Com es podia espe­rar, la par­ti­ci­pació de la població jove és molt més ele­vada. Entre els menors de 40 anys, els usos d’aques­tes pla­ta­for­mes se situen a la rat­lla del 40%.

Veient aques­tes dades, em pre­gunto per què no refor­cem el paper de la Uni­ver­si­tat com a pla­ta­forma de conei­xe­ment. Per uni­ver­si­tat pla­ta­forma entenc aquell procés de des­in­ter­me­di­ació que va més enllà de la missió tra­di­ci­o­nal de la uni­ver­si­tat com a nexe d’unió entre el conei­xe­ment gene­rat i els estu­di­ants. Per uni­ver­si­tat pla­ta­forma entenc el sis­tema de garan­ties de qua­li­tat, repu­tació i con­fiança entre el conei­xe­ment inter­can­viat en les pla­ta­for­mes docents. El procés de cons­trucció de la uni­ver­si­tat pla­ta­forma suposa tot un con­junt de tran­si­ci­ons.

Pri­mer, de la ciència (tenir el conei­xe­ment) al conei­xe­ment obert (usar-lo). La uni­ver­si­tat ha dei­xat de tenir el mono­poli, duo­poli (diguin-ne com vul­guin) del conei­xe­ment. El conei­xe­ment està, avui, digi­ta­lit­zat i dis­po­ni­ble per­tot arreu. Per tant, el valor de la uni­ver­si­tat ja no és tant en el fet que té la pos­sessió del conei­xe­ment, sinó en la seva capa­ci­tat d’uti­lit­zar aquest conei­xe­ment. El valor de la uni­ver­si­tat evo­lu­ci­ona cap a la seva capa­ci­tat de con­nexió entre els nodes mas­sius de conei­xe­ment dis­po­ni­ble.

Segon, del pro­ducte (apre­nen­tatge al llarg de la vida) al ser­vei (ensi­nis­tra­ment al llarg de la vida). Seguint l’evo­lució cap al con­cepte pro­ducte ser­vei de tota l’eco­no­mia, la uni­ver­si­tat pla­ta­forma evo­lu­ci­ona des dels pro­duc­tes o pro­gra­mes for­ma­tius cap als ser­veis for­ma­tius. I no és només una qüestió de la duració dels pro­gra­mes, que també, és una qüestió d’acom­pa­nyar, ori­en­tar i ensi­nis­trar les per­so­nes al llarg de tota la seva car­rera pro­fes­si­o­nal.

Ter­cer, de l’apre­nen­tatge indi­vi­dual a l’apre­nen­tatge col·lec­tiu i col·labo­ra­tiu. Com que una rea­li­tat alta­ment estesa en el món del tre­ball avui és la del tre­ball en equip, la uni­ver­si­tat pla­ta­forma ha de res­pon­dre al repte. Més enllà de la for­mació indi­vi­dual, les com­petències dels equips de tre­ball s’han d’ensi­nis­trar i acre­di­tar. I, això s’ha de fer a través de meto­do­lo­gies d’apre­nen­tatge col·labo­ra­tiu, en què ensi­nis­tra­dors, ensi­nis­trats i pla­ta­forma par­ti­ci­pin en el dis­seny i l’ava­lu­ació de l’ensi­nis­tra­ment.

Com­ple­xi­tat.

Quart, de la dis­ci­plina (facul­tats i depar­ta­ments) a la trans­dis­ci­plina (ins­ti­tuts o col·legis inter­dis­ci­pli­na­ris). Els pro­ble­mes actu­als de l’eco­no­mia, l’empresa i el tre­ball són com­ple­xos, i cada vegada és més difícil, no ja solu­ci­o­nar-los, sinó abor­dar-los des dels límits de les dis­ci­pli­nes tra­di­ci­o­nals. L’orga­nit­zació del tre­ball en la uni­ver­si­tat pla­ta­forma demana noves estruc­tu­res trans­dis­ci­plinàries que aglu­ti­nin conei­xe­ment divers per resol­dre pro­ble­mes i situ­a­ci­ons com­ple­xes.

I, cinquè, del pro­fes­sor al ges­tor de comu­ni­tats d’apre­nen­tatge i d’ensi­nis­tra­ment. Igual que en la resta de ser­veis pro­fes­si­o­nals, el rol de pro­fes­sor també es trans­forma en la uni­ver­si­tat pla­ta­forma. Del posseïdor del conei­xe­ment que fa classe a uns estu­di­ants pas­sius evo­lu­ci­o­nem cap al ges­tor d’una comu­ni­tat d’apre­nen­tatge i ensi­nis­tra­ment que fa recerca i inno­vació docent amb l’objec­tiu de desen­vo­lu­par la transacció de conei­xe­ment entre els mem­bres de la comu­ni­tat.

I tot això com s’ava­lua? Hi ha diver­ses estratègies d’ava­lu­ació en les pla­ta­for­mes d’apre­nen­tatge, però jo en tinc una. De la nota al like.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.