Defi­ni­ti­va­ment, l’eco­no­mia de pla­ta­forma ens agafa amb el pas can­viat. Després de veure Bar­ce­lona col·lap­sada per unes pro­tes­tes i vagues legítimes, però que han estat molt a punt de sor­tir-se de mare, i després de veure la res­posta de la Gene­ra­li­tat al pro­blema, em fa la sen­sació que hem posat un pedaç que crec que no aguan­tarà gaire. Vagi per enda­vant tot el meu res­pecte a les parts impli­ca­des. Amb les coses de men­jar, poca broma. Aques­tes són les meves refle­xi­ons i pro­pos­tes.

Pri­mer. Hauríem de pen­sar més en Bar­ce­lona. Bar­ce­lona té marca glo­bal. Bar­ce­lona depèn de la seva marca glo­bal. Això, que és una rea­li­tat, és mèrit de tots. I costa molt més gua­nyar-la que per­dre-la. Car­rers col·lap­sats, pro­ble­mes de mobi­li­tat, acci­ons de violència, comerços per­ju­di­cats i xar­xes ence­ses no aju­den gaire Bar­ce­lona. I si debi­li­tem Bar­ce­lona, al final ens debi­li­tem tots ple­gats, espe­ci­al­ment el trans­port de pas­sat­gers que viu direc­ta­ment d’aquesta marca. Ara bé, Bar­ce­lona també és de la seva gent. I la seva gent també té drets. Espe­ci­al­ment, tot el con­junt de ciu­ta­dans, con­su­mi­dors i tre­ba­lla­dors que hem vist, impo­tents, l’esca­lada d’una tensió que amb més volun­tat, pre­visió i esforç crec que s’hau­ria pogut evi­tar. Ja sé que en la soci­e­tat de la imme­di­a­tesa, la polèmica, la con­fron­tació, els tuits i els feaks això és molt dema­nar. Però, i si la marca Bar­ce­lona tingués tuit? Ai si la marca Bar­ce­lona tingués tuit...

Segon. Les coses pel seu nom. Ja vaig avançar en un arti­cle ante­rior (vegeu, Capi­tal pla­ta­forma o capi­tal col·labo­ració?) que l’apro­xi­mació d’agents i sec­tors a la qüestió de les pla­ta­for­mes ens por­ta­ria pro­ble­mes. Insis­teixo. Els inter­can­vis econòmics d’usos tem­po­rals de béns i ser­veis de tota mena, i rea­lit­zats a través de les pla­ta­for­mes digi­tals, han arri­bat per que­dar-se. Això és així per diver­ses raons. Pri­mer, perquè aquest procés mas­siu de des­in­ter­me­di­ació de l’eco­no­mia es fona­menta en uns cos­tos de transacció molt més bai­xos. Segon, perquè el nom­bre i la demanda d’usu­a­ris no para de créixer arreu del món. I, ter­cer, perquè les moti­va­ci­ons pràcti­ques i d’uti­li­tat, espe­ci­al­ment la imme­di­a­tesa, encai­xen molt bé amb aquest nou per­fil de con­su­mi­dor glo­bal de pla­ta­forma. Els de pla­ta­forma són una tipo­lo­gia nova d’inter­can­vis econòmics, però que, en la majo­ria d’oca­si­ons, subs­ti­tu­ei­xen o com­ple­men­ten acti­vi­tats tra­di­ci­o­nals. I, vet aquí, la pre­gunta clau: inter­can­vis/pro­duc­tes o acti­vi­tat/sec­tor? Les VTC fan inter­can­vis nous, però sobre una acti­vi­tat tra­di­ci­o­nal, la del trans­port de pas­sat­gers. Per tant, fona­men­tar una regu­lació en base a la idea que les VTC són una acti­vi­tat econòmica dife­ren­ci­ada del trans­port de pas­sat­gers, del taxi, per mi no és cor­recte. Si la regu­lació (llicències, ope­ra­tiva, preu i impos­tos) del bé i el dret públic a la mobi­li­tat de la ciu­ta­da­nia es fa a través del sec­tor d’acti­vi­tat, les VTC són sec­tors d’acti­vi­tat de trans­port de viat­gers. Una altra cosa seria estruc­tu­rar una nova regu­lació de drets públics a través de les tipo­lo­gies d’inter­can­vis i de béns/ser­veis. A mesura que es gene­ra­lit­zin els pro­ble­mes de l’eco­no­mia de pla­ta­forma, és a dir, a mesura que aquests nous inter­can­vis vagin entrant en con­flicte amb acti­vi­tats tra­di­ci­o­nals (ei, que això només ha fet que començar...), ine­vi­ta­ble­ment hau­rem d’avançar cap aquí.