La productivitat segons l’OCDE
L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) es preocupa des de fa molts anys per la productivitat com un dels elements essencials del creixement econòmic i la convergència de les economies nacionals.
En aquest sentit, el 2001 ja va publicar el molt conegut manual Measuring productivity per posar en relació el creixement de la producció segons la comptabilitat nacional i els inputs de tota mena necessaris per obtenir la producció resultant.
Aquestes mesures tenen molta importància per veure l’impacte que pot tenir la quarta revolució industrial amb l’ús de noves tecnologies, la millor combinació d’inputs per arribar a fer determinades produccions o, per exemple, la introducció de noves patents en els processos econòmics.
És un fet que els salaris tenen cada cop menys importància comparat amb el pes de la remuneració del capital dins el producte interior brut, cosa que es produeix molt especialment a Hongria, Irlanda, Israel, Mèxic, Polònia i Portugal, la qual cosa deriva del desenvolupament de treballs precaris i amb baixa remuneració i de les necessitats d’inversió en béns de capital per assolir més alts nivells de producció.
El futur del treball preocupa també, i molt, l’OCDE en el context de la nova revolució industrial i la robotització, com ha preocupat i preocupa els sindicats i les patronals, l’Organització Internacional del Treball i els reunits al G20 i al Fòrum Econòmic de Davos, així com molts think tanks i autors com Piketty a l’hora de denunciar que cada cop menys grans fortunes controlen una part creixent del producte mundial brut.
També és positiu constatar que augments de productivitat ajuden a disminuir la quantitat d’inputs necessaris per arribar a un cert nivell de producció i que l’economia circular permet fer reciclatges que eviten que esquilem la Terra de matèries primeres i que s’estimuli la degradació mediambiental.
La producció obtinguda.
En aquest context, l’OCDE acaba de publicar una correcció de les estimacions fins ara fetes respecte a les diferències de productivitat del treball en el seus estats membres per tal de corregir les diferències de productivitat del factor treball fins ara estimades pel “mètode directe” (fent enquestes a la població activa referida a les hores que treballen) o amb el “mètode compost”, a partir de les bases de dades contractuals de salaris pagats o habituals només ajustats per les absències.
Amb aquestes noves estimacions, el país on es treballa més hores és Polònia, amb una mitjana anual de 2.050 hores, i el que menys, Alemanya, amb 1.350. Espanya, per la seva banda, se situa a un nivell similar al dels Estats Units, entre 1.700 i 1.750 hores.
Ateses aquestes dades i el producte nacional brut calculat pel Banc Mundial, l’OCDE havia estimat que els EUA tenien un nivell de productivitat superior al 24%, al nivell de la del Regne Unit, del 22% respecte a la d’Alemanya i del 20% respecte a la de França.
El nou anàlisi de l’OCDE ens diu que el “mètode directe” depèn excessivament de la memòria dels enquestats i que el “mètode compost” no té prou en compte molts elements que incideixen sobre la productivitat del treball, com les hores extres, els horaris flexibles, les hores de feina addicionals no retribuïdes, les absències laborals completes i parcials per raons de malaltia, maternitat i paternitat i algunes d’altres.
Comptabilitzant aquestes qüestions s’han hagut d’introduir correccions a les hores treballades efectives, en alguns casos importants, com ara pel que fa a Grècia, Polònia, Espanya, Portugal, Letònia, Lituània, Irlanda, Finlàndia, el Regne Unit, Àustria i Suècia.
Amb totes aquestes correccions, les diferències de productivitat laboral entre països estimada per l’OCDE s’han reduït considerablement. En el cas d’Alemanya, el gap amb els EUA baixa del 22% al 14%; en el cas de França, del 20% al 14%, i en el cas del Regne Unit, del 24% al 16%.
Això vol dir que no sempre les estadístiques internacionals són exactes i que no admeten correccions o discussió. L’OCDE ha fet amb això una confessió de relativisme, la qual cosa no vol dir que no s’hagin de fer tots els esforços possibles per millorar la productivitat amb independència de com es calculi.
