Continuació d’‘Ebre’

La pel·lícula és una producció de Set Màgic Audiovisual i TV3 i la col·laboració d’Aragó Televisió, l’ICEC, MHM Ebro i el CECAAC que s’ha plantejat com “una continuació natural d’Ebre, del bressol a la batalla”, explica el seu director, Román Parrado, responsable també d’aquell film sobre la Lleva del Biberó que va batre rècords d’audiència a l’espai dels divendres a la nit La gran pel·lícula (el novembre del 2016) i ha refermat l’aposta de TV3 per aquest tipus de ficció. A la nova TV movie que estan rodant repeteix gran part de l’equip tècnic: el director, el productor (Oriol Marcos), el guionista (Eduard Solà)..., i alguns actors hi tornen a sortir, però amb personatges diferents (Roser Tapias, Manuel Morón...).

“Com que hi ha tantes històries per explicar sobre l’èxode de refugiats, ens semblava injust explicar la història dels mateixos personatges d’Ebre –comenta Román Parrado–. Aquesta és una història de separació com la que van patir tantes persones, una pel·lícula de viatges, de fugida, que reflecteix el que va passar a tota una generació.”

Misèria i bondat

A Román Parrado, el guió li va semblar “un catàleg de la condició humana, de la misèria i la bondat”, que s’està convertint en “una pel·lícula que té llum, però no és lluminosa, es va tornant fosca”.

A l’escena que rodaven ahir a Can Catà, enmig d’un bosc d’alzines frondós i molt sec després de setmanes sense pluja, Maria i Guillem (els actors Roser Tapias i Marcel Borràs) van caminant pel bosc, topen amb gent fugint d’una patrulla de soldats franquistes i surten del camí per amagar-se al bosc. Maria i Guillem acaben separats i fugint cap a França des del Berguedà per camins diferents, amb la intenció de retrobar-se a l’altra banda de la frontera. Marcel Borràs (Incerta glòria) defineix el film com “una història d’aventures, de gent que fuig sense saber a on va i busca la manera de sobreviure”.Joan Amargós, un dels soldats d’In memoriam. La Quinta del Biberó que es va poder veure al Teatre Lliure, creu que “ara hi ha més facilitat per parlar d’aquest tema, la gent que ho va viure és gran i ho explica, després de molts anys de silenci per la por”.El guionista, Eduard Solà, és present també al rodatge i explica que s’ha basat “en centenars d’històries, que ha condensat dramàticament en uns quants personatges”. “Només amb el material literari d’intel·lectuals de l’època que van fugir ja tens lectura per a mesos”, comenta el guionista, i relaciona aquesta pel·lícula amb el passat i el present d’Europa i el món: “Europa s’ha construït sobre les migracions, i hi ha un paral·lelisme evident amb el que passa avui en dia. Més que crisis migratòries, hi ha crisis per la mala gestió d’aquests moviments de població, que aquí el 1939 va ser de 460.000 persones. Darrerament hi ha hagut 68 milions de refugiats arreu del món en èxodes massius fugint de la violència i la guerra.” El productor, Oriol Marcos, comenta que han intentat partir “d’una història local per fer una pel·lícula amb un missatge que pugui arribar arreu del món”.Definida pel productor com un western de gent que fuig i una road movie, la pel·lícula va començar a rodar-se el 4 de març i està previst que s’enllesteixi divendres que ve. A més de Can Catà (Cerdanyola del Vallès), s’ha rodat a localitzacions de Bellver de Cerdanya, Mura (Bages), la colònia Vidal (prop de Berga), Sant Llorenç de Morunys (Solsonès)...