El dur ‘Èxode’ del 1939

Roser Tapias i Marcel Borràs protagonitzen un telefilm sobre l’exili que TV3 estrena aquesta nit (23.10 h), dirigit per Román Parrado

Roser Tapias, Marcel Borràs i Joan Amargós, al centre, es troben amb refugiats republicans que fugen dels soldats franquistes SET MÀGIC / CCMA.

“Intentar edulcorar el que va passar em semblaria una mica obscè”, diu Román Parrado

Bernat Salvà - Barcelona

“Intentar edulcorar les coses que van passar em semblaria una mica obscè, una falta de respecte, perquè allò va ser duríssim.” Román Parrado, director de la TV movie Èxode, que TV3 estrena aquesta nit a les 23.10 h en l’espai La gran pel·lícula, justifica amb aquestes paraules la duresa d’aquesta crònica sobre el camí cap a l’exili a l’Estat francès del 1939.

Èxode és “una continuació cronològica i temàtica” de la TV movie Ebre, del bressol a la batalla (2016), també dirigida per Román Parrado i que s’emetrà just després d’Èxode. El realitzador adverteix, però, que “els personatges no són els mateixos, aquesta nova pel·lícula agafa el punt històric just quan acaba la primera, posa els focus en uns altres personatges i segueix la seva història”.

Els protagonistes són Maria (Roser Tapias) i Guillem (Marcel Borràs), una mestra d’escola i un soldat supervivent de la batalla de l’Ebre que estan enamorats i fugen cap a França quan l’exèrcit franquista arriba al seu poble. Els acompanya un altre soldat republicà (Joan Amargós) i els empaita un escamot franquista amb un jove del seu poble enamorat de Maria (Òscar Muñoz).

Memòria col·lectiva

Èxode és un film de ficció que explica històries individuals, però reflecteix també la història col·lectiva dels més de 460.000 refugiats que van creuar la frontera aquell hivern del 1939. En certa manera, també, parla dels 68 milions de refugiats que hi ha actualment al món, segons es recorda als crèdits. “Estem pitjor?”, preguntem a Román Parrado? “Estem igual que aleshores –respon–. No diré que estem pitjor perquè el segle XX va ser el més sagnant de la nostra història, especialment entre la I Guerra Mundial i el final de la II Guerra Mundial, és un rècord molt difícil de superar. Però hi ha molts conflictes actualment que no ens toquen tan de prop i que estan generant una quantitat de refugiats enorme. No hem millorat gaire, la veritat.”

La pel·lícula és una producció de Set Màgic Audiovisual en coproducció amb TV3 i la col·laboració d’Aragó Televisió, l’ICEC, MHM Ebro 1938, el Cecacc i Canal Sur, entre d’altres. Originalment volien parlar “dels polítics que fugien per la Jonquera i es reunien en una casa”, recorda el realitzador, però “ens interessava molt la figura dels passadors i tot el tràfic de persones que hi va haver a la frontera, al Pirineu”. “Molta gent va canviar la seva forma de vida, eren pastors o petits contrabandistes de tabac o armes, i van començar a passar persones. Això plantejava dilemes ètics molt interessants, era un canvi de paradigma. Quan deixes de comerciar amb coses per comerciar amb gent s’obre tot un altre espectre de dilemes morals.”

Fer una pel·lícula amb moments tan durs era una obligació, per a Román Parrado. “Quan investigàvem ens van explicar històries terribles, pitjors que les que surten a la pel·lícula. L’àvia d’una amiga ens va explicar que va veure com ofegaven un nadó amb unes mantes perquè amb els plors estava delatant la gent que estava creuant. En aquestes situacions límit es posa de manifest com és realment la naturalesa humana. Així com hi ha personatges que actuen amb molta maldat i cinisme, també n’hi ha de molt generosos.”

‘Road-movie’ i ‘western’

Román Parrado defineix Èxode com “una road-movie molt extrema, amb uns personatges que ho perden tot i lluiten per recuperar-ho”. “Quan preparava la pel·lícula mirava molt Jeremies Johnson o El renacido –recorda–. La història té molt de western: confiar en algú desconegut que t’ha de guiar, enfrontar-te al món natural, a enemics armats sense escrúpols... Gran part de la història del western està en les arrels d’aquesta pel·lícula.”