Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management - 12 maig 2019 2.00 h

Personal mèdic i d’infermeria en algunes economies

El gràfic de personal mèdic mostra la relació entre el nombre de persones que exercien la professió de medicina per mil habitants l’any 2017, última dada publicada, i el PIB en els tres gràfics que teniu a continuació ‘per capita’ dels països relacionats expressat en nombres índexs, en què s’ha pres com a 100 la mitjana de la UE 28. En principi s’hauria de pensar que un major nivell del PIB ‘per capita’ hauria de suposar un major nivell de personal mèdic per mil habitants. Sí, però si agafem com a referència Espanya (PIB ‘per capita’ 92), veiem que té un major nombre de personal mèdic (3,8) que economies que tenen menor PIB ‘per capita’ que Espanya, com és el cas de Polònia (2,4) i Eslovàquia (3,5) i menor que països que tenen un major PIB ‘per capita’: Alemanya (4,2), Noruega (4,7), Àustria (5,1)… i Catalunya (4,8), que té un PIB ‘per capita’ de 107

Santiago Niño Becerra - Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management

El títol pot semblar una mica ambigu, però, per descomptat, en els tres gràfics que teniu a dalt estan tingudes en compte les principals economies desenvolupades.

Personal mèdic.

Aquest gràfic mostra la relació entre el nombre de persones que exercien la professió de medicina per mil habitants l’any 2017, última dada publicada, i el PIB en els tres gràfics que teniu a continuació per capita dels països relacionats expressat en nombres índexs, en què s’ha pres com a 100 la mitjana de la UE 28.

En principi s’hauria de pensar que un major nivell del PIB per capita hauria de suposar un major nivell de personal mèdic per mil habitants. Sí, però si agafem com a referència Espanya (PIB per capita 92), veiem que té un major nombre de personal mèdic (3,8) que economies que tenen menor PIB per capita que Espanya, com és el cas de Polònia (2,4) i Eslovàquia (3,5) i menor que països que tenen un major PIB per capita: Alemanya (4,2), Noruega (4,7), Àustria (5,1)… i Catalunya (4,8), que té un PIB per capita de 107.

Ara bé, Espanya té una major ràtio de personal mèdic per mil habitants que països que tenen un PIB per capita clarament superior al d’Espanya: Dinamarca (128 i 3,7) i els EUA (141 i 2,6), o de països que tenen un PIB per capita bastant semblant al d’Espanya, com el Japó (99 i 2,4). La pregunta, òbviament, és el motiu d’aquest desajustament.

Personal d’infermeria.

Com en el gràfic anterior, en aquest es mostra la relació entre el nombre de persones que exercien la professió d’infermeria per mil habitants el 2017 en una sèrie de països i el PIB per capita dels països relacionats expressat en nombres índexs en què també s’ha pres com a 100 la mitjana de la UE 28.

En el cas del personal d’infermeria, sí que existeix una claríssima vinculació entre el PIB per capita i el nombre de personal per mil habitants, fonamentalment quan el PIB per capita és superior al d’Espanya. Quan és inferior, es poden donar els dos casos: mentre que Polònia (5,16) i Grècia (3,25) tenen menys personal d’infermeria que Espanya (5,51), Portugal (6,47) i Eslovàquia (5,74) en tenen més.

Cal destacar els casos de Noruega: PIB per capita de 146 i 17,3 professionals d’infermeria per mil habitants; Islàndia: 130 i 15,5, i els EUA: 141 i 11,3.

Possiblement, però, el més destacable són les economies que amb PIB per capita similars difereixen en la ràtio de personal d’infermeria per mil habitants. Així, mentre que Catalunya, amb un PIB per capita de 107 compta amb una ràtio de 6,09, la de Finlàndia (109) es troba situada en el 14,7, la de França (104) és de 9,9 i la del Regne Unit (105) assoleix el nivell de 7,9.

Dono per descomptat que entre els sistemes sanitaris dels països esmentats hi ha diferències notables o molt notables que poden explicar part de les diferències amb Catalunya i Espanya, però penso que només en part.

Que països europeus igual de rics que Catalunya i Espanya disposin de més personal d’infermeria que tots dos o que països més rics disposin, en proporció, de molt més, convida a meditar. Són, per exemple, els casos de Bèlgica, amb un PIB per capita 10 punts superior al de Catalunya i un 77% més en personal d’infermeria, i el de Dinamarca, amb 21 punts més de PIB i una dotació de personal d’infermeria un 174% superior.

Finalment, vegem la relació entre personal mèdic i d’infermeria en aquests mateixos països.

Ràtio personal mèdic / personal d’infermeria.

Aquí es produeixen contrastos que l’economia difícilment pot explicar: Espanya, amb un PIB per capita de 92, té 0,7 personal mèdic per cada membre de personal d’infermeria, mentre que els EUA (PIB per capita de 141) i Noruega (146) tenen una ràtio de 0,2 i 0,3. En aquest cas, Catalunya surt guanyadora: amb un PIB de 107 té el major nombre de personal mèdic en relació amb el personal d’infermeria dels països relacionats: 0,8.

El cas de Catalunya és significatiu. Té un PIB per capita semblant al del Regne Unit (105), al de França (104) i al de Finlàndia (109), però la ràtio de personal mèdic en relació amb el personal d’infermeria d’aquestes economies és molt inferior a la de Catalunya: 0,4, 0,3 i 0,2, respectivament.

Que no únicament raons econòmiques influeixen en aquestes diferències s’aprecia en els casos d’Àustria i Eslovàquia; els EUA, Dinamarca, Finlàndia i el Japó; i en els d’Irlanda, Noruega, Islàndia i Bèlgica: tant en el primer grup de països com en el segon i en el tercer es dona una ràtio molt similar entre personal mèdic i d’infermeria i, no obstant això, les seves diferències de PIB per capita són apreciables.

És evident que l’objectiu d’un sistema sanitari ha de ser prestar la millor atenció possible amb el pressupost amb què es compti en cada moment; això és un fet que busquen els sistemes sanitaris de tots els països tinguts en compte. Tanmateix, sorprèn que països amb més productivitat –en el fons el PIB per capita és una mesura de la productivitat– tinguin un nombre de personal mèdic i de personal d’infermeria tan allunyat de països amb menor productivitat; de la mateixa manera que sorprèn que la ràtio entre personal mèdic i d’infermeria sigui més reduïda en els primers que en els segons. Per meditar.