Els darrers dies, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat la prohibició parcial de circular als cotxes més contaminants a partir del gener del 2020. Es tracta, certament, d’una mesura necessària, tant perquè és un requeriment de la Unió Europea com per l’enorme impacte que té la contaminació sobre la salut de les persones. Cal tenir en compte, però, que molta gent utilitza el vehicle privat per la simple impossibilitat d’utilitzar el transport públic, en particular en tots aquells casos que el desplaçament es produeix entre Barcelona i el seu entorn: bàsicament gent que entra del Maresme o del Vallès a treballar a la ciutat o gent que treballa en molts dels polígons del voltant de la ciutat. En molts d’aquests casos, no hi ha alternatives de transports públics, o les que hi ha no són viables a la pràctica, ja que requereixen diversos transbordaments, freqüències de pas poc coordinades i temps de desplaçament massa llargs que de vegades xoquen amb la conciliació familiar. Per tant, totes aquestes persones es veuen abocades necessàriament al transport privat, i si mai us apropeu a la C-58, qualsevol dia laborable entre les 7 i les 9 del matí, veureu que no són poques. Reduir només un 10 o un 15% d’aquests vehicles, ja seria una gran fita. Avui dia, gràcies al tractament de les dades massives i als algoritmes d’intel·ligència artificial hauríem de tenir eines suficients per planificar una xarxa raonable d’autobusos (elèctrics?) per a un nombre important de tots aquests polígons que poguessin reduir la càrrega de vehicles privats d’aquestes vies. Tenint en compte que tenim carrils especialitzats, aquests mitjans de transport serien prou ràpids, i una xarxa d’autobusos és prou flexible per no requerir grans inversions i poder ser modificada si canvien les necessitats. A més, no només hi guanyaria la ciutat de Barcelona, sinó la majoria de les del Vallès, el Baix Llobregat i el Maresme, en termes de menys pol·lució i més qualitat de vida. El problema és qui s’hauria d’ocupar de definir i posar en marxa aquest pla de transport. És molt difícil que els ajuntaments ho facin, perquè en molts casos depassa el seus límits, però precisament per coordinar-los hi ha l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat. En definitiva, cal una acció concreta contra la contaminació. La prohibició és inevitable, però no ho és tot.