El comerç exterior europeu
La Comissió Europea acaba de publicar l’informe anual sobre la implementació dels acords comercials que té en vigor la Unió Europea que inclou, també, una anàlisi del que són els fluxos comercials dels membres de la UE amb la resta del món.
L’informe arriba en un moment complex per al comerç exterior no només de la UE sinó de tot el comerç internacional en general. I no solament del comerç internacional sinó també de la cooperació mundial perquè, malgrat que la globalització i la tecnologia obliguen al fet que els estats s’obrin a les transaccions mundials, estem veient com es produeixen tot un seguit de tensions proteccionistes i de reptes al multilateralisme. Això és pel curiós patriotisme unilateral de Donald Trump o pel laberint del Brexit que s’ha convertit en un maldecap permanent tant per a l’economia britànica com per a l’economia de la resta d’estats membres de la UE perquè seguim sense veure clar com pot finalitzar el procés de separació o no del Regne Unit de la UE i de les repercussions que tindrà i que la Comissió Europea ha sintetitzat en un estudi en tres importants volums: Brexit contingency package, amb un total de 819 pàgines.
Dit això és evident que el comerç internacional és molt important per continuar amb el progrés mundial tal com recordava la Declaration of Barcelona International Trade Summit, que es va signar per impuls del Consorci de la Zona Franca a Barcelona el 27 de juny del 2019 en un congrés que va cloure el rei d’Espanya, Felip VI.
Tots el membres de la UE i els principals països del món són membres de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), que no para de cridar l’atenció, el mateix que l’OCDE, el G20, l’FMI i les Nacions Unides, que és una aberració que en els moments actuals alguns països s’enganxin en mesures i contramesures proteccionistes. En són un bon exemple els augments d’aranzels dels Estats Units respecte a les importacions procedents de la Xina o les mesures contra exportacions cap als Estats Units de productes dels països participants en la producció subvencionada de l’Airbus (Alemanya, França i Espanya) sense esperar que l’OMC dictamini sobre les ajudes del govern nord-americà a favor de Boeing.
Desigualtats.
La UE té en vigor una xarxa de 41 acords comercials exteriors que cobreixen 72 països i que responen a una quàdruple tipologia:
a) Els acords de lliure canvi de primera generació que només cobreixen l’eliminació dels drets duaners.
b) Els acords de segona generació que endemés de cobrir la supressió d’aranzels entren en altres àrees com són la protecció dels drets de propietat intel·lectual, els serveis i el desenvolupament sostenible.
c) Els acords de zona de lliure comerç i associació que creen vincles més intensos com són els referits a països caucàsics.
d) Els acords d’associació econòmica (APE) amb els països de desenvolupament d’Àfrica, el Carib i el Pacífic (ACP).
El 2018 aquesta xarxa d’acords va cobrir un terç del comerç exterior d’Europa, xifra que augmentarà fins al 40% quan entrin en vigor acords actualment en negociació o en procés de ratificació com és el cas de l’acord amb Mercosur.
El comerç exterior representa per a la UE el 35% del PIB europeu i la Comissió estima que en depenen 36 milions de llocs de treball.
Cal destacar que la UE té un superàvit comercial de 84.600 milions amb països amb els quals té acords i un dèficit de 24.600 milions amb països amb els quals no en té.
I cal, finalment, dir que la UE obliga els països amb els quals té acords a respectar les regles laborals de l’OIT (el Vietnam, el Japó, Singapur, Mercosur, Mèxic) i fins i tot l’Acord de París sobre el medi ambient pel cas de nous acords.
