Seguint amb el tema dels indicadors d’innovació, aquesta darrera setmana el Mobile World Capital Barcelona, a través del seu programa d’innovació The Collider, ha publicat un informe rellevant sobre els reptes i les oportunitats de la transferència de tecnologia.

Més enllà de tornar a remarcar la necessitat de fer un major esforç en transferència, l’informe aporta algunes dades de perspectiva general de la R+D a l’Estat espanyol en els darrers anys que val la pena comentar.

D’una banda, es destaquen experiències plenes d’èxit de la transferència de tecnologies universitàries en els darrers anys, com ara la de Fractus, empresa spin-off de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) que ha aportat innovacions a les tecnologies d’antenes de telèfons mòbils en l’àmbit global, o Zeleros, spin-off de la Universitat Politècnica de València (UPV) que està competint en solucions de mobilitat en l’àmbit mundial com l’Hyperloop.

D’altra banda, d’aquests casos molt esperançadors, queda constància de com els nivells d’innovació en l’àmbit estatal no s’han recuperat després de la crisi del 2008, i això es manifesta en diversos indicadors, des del volum de recerca contractat a les universitats (de 477 milions d’euros el 2010 a 393 milions el 2017) fins a les sol·licituds de patents a l’OEPM (de 3.373 el 2008 fins a 1.578 el 2018), passant simplement pel nombre d’empreses que fan activitats d’R+D (de 15.049 el 2008 fins a 10.179 el 2017). Les dades indiquen que definitivament el teixit productiu no s’ha recuperat completament de la darrera crisi, i a llarg termini aquesta falta de creixement no permet augurar bones perspectives ni en nivells d’ocupació ni en el manteniment de l’estat de benestar. És evident que el problema se centra principalment en l’empresa privada (tot i que la despesa pública en recerca mostra una tendència similar) i que en tot cas la situació no afavoreix la transferència del coneixement acadèmic cap als sectors productius. Amb una mirada àmplia, ens hauria de preocupar que no es donin les circumstàncies adequades d’estabilitat en l’àmbit de totes les administracions que permetin adreçar seriosament aquest aspecte que en el llarg termini té un impacte important en la salut de l’economia i al final en la qualitat de vida de la societat en general.