El comissari i ex-número 2 dels Mossos, Ferran López, va avalar ahir, davant el tribunal de l’Audiencia Nacional, la defensa del major Josep Lluís Trapero, que el pla d’actuació dissenyat per la policia catalana per aturar l’1-O seguia les ordres donades per la magistrada del TSJC, Mercedes Armas, “d’actuar amb contenció i mantenir la pau social”.

En la setena sessió del judici contra l’excúpula dels Mossos, López va ser interrogat com a testimoni pel fiscal Pedro Rubira, al qual va detallar la reunió de la magistrada Armas, en què va citar el major Trapero i els màxims caps de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil. “El major, que és molt sistemàtic, va apuntar tot el que deia la jutgessa d’actuar amb mesura” (les notes s’han aportat com a prova), i després “es va veure reflectit en la seva resolució”. Per trencar l’acusació de passivitat dels Mossos, López va insistir: “Eren dies de molta emotivitat i a les pautes d’actuació hi vam posar el que deia la jutgessa i que s’havia d’actuar amb proporcionalitat; això no significa no complir les ordres de la jutgessa.”

Tal com ja va manifestar en el judici al Tribunal Suprem contra els independentistes catalans, el comissari López va assegurar que el dispositiu policial inicial contra el referèndum era “conjunt” amb la policia espanyola i la Guàrdia Civil, i que era “conegut per la secretaria d’Estat de Seguretat”, de la qual el coronel de la Guàrdia Civil i coordinador del dispositiu policial, Diego Pérez de los Cobos, va ser informat de tot. I, com va passar a l’alt tribunal espanyol, López va desmentir algunes afirmacions de Pérez de los Cobos, que va sostenir que no va ser informat en detall del binomi o la parella d’agents que havia d’actuar primer, dispositiu que va criticar amb duresa perquè al seu parer és una mostra que van permetre la votació.

El comissari López, que el govern espanyol va posar al capdavant de la policia catalana amb el 155 i el major Trapero destituït, va admetre que “numèricament el dispositiu no va funcionar” com esperaven per tancar escoles, tot i recordar que era un pla conjunt amb els cossos policials de l’Estat. Tot i parlar amb Pérez de los Cobos durant el matí de l’1-O, no va ser fins al migdia que López va saber que el dispositiu conjunt s’havia anul·lat, i a través del major Trapero, quan va demanar una reunió a la jutgessa, i on va anar-hi el coronel i va dir-ho. El comissari també va detallar que va ser el 29 de setembre al vespre que el coordinador policial va anunciar-li que no anirien al centre de comandament conjunt dels Mossos, i que es farien cèl·lules provincials. “Si hi haguessin estat, el dispositiu hauria estat més eficient i hi hauria menys dubtes.”

Pel que fa a la suposada connivència amb el govern de Puigdemont, el comissari López va repetir la mateixa expressió que al Suprem: “Ens sentíem desemparats governativament”, i ahir va afegir que era una situació “estranya amb un govern fora de la llei”, i que després de l’1-O s’assabentaven de les seves decisions “mirant la tele”, a més de qualificar de dies més perillosos del 3-O en endavant. De la proposta del director dels Mossos, Pere Soler, de querellar-se contra el fiscal pel nomenament del coordinador i defensar les competències de la policia catalana, López va recordar que ho van viure com un “horror” i li van exigir que no la fes, com així va ser. Avui l’interrogaran les defenses.