La tercera setmana del judici contra l’excúpula dels Mossos a l’Audiencia Nacional continua aquest dilluns amb la declaració del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, autor de diversos atestats sobre el 20-S i l’1-O, que la fiscalia usa per incriminar el major Josep Lluís Trapero.

Baena ha demanat a l’inici de la seva declaració testificar sense que se li vegi la cara en la transmissió per televisió.

La relació entre Baena i Trapero es va esquerdar en un procés penal contra agents de la Guàrdia Civil per un atestat sobre drogues mal confeccionat, segons descobreix el penalista Xavier Melero, advocat de l’exconseller Quim Forn, en el seu llibre sobre el judici als independentistes catalans, El encargo. La imparcialitat del tinent coronel Baena va ser qüestionada per les defenses dels independentistes en considerar-lo autor de certes piulades contra el procés català, que feia amagat sota el malnom de Tácito.

Baena va dir al Suprem que els fets del 19 i 20 de setembre del 2017 van marcar “un abans i un després” en les manifestacions contra les actuacions que estava fent la Guàrdia Civil per evitar el referèndum. Segons Baena, el registre a Unipost el dia 19 va ser “un cop dur” per als preparatius de l’1-O i a partir de llavors, va afirmar, el clima de les mobilitzacions va ser “clarament insurreccional”. També va manifestar que, com a policia judicial, investigava el procés des de novembre del 2015 a instàncies de la fiscalia de l’Audiència Nacional i va justificar que tots els informes que va elaborar van ser, doncs, a petició o bé de la fiscalia o d’algun tribunal.

En la seva declaració Baena va parlar de “període insurreccional” entre el 20 de setembre i després de l’aturada de país del 3 d’octubre. Segons el tinent coronel, abans del 20 de setembre s’havien produït “només protestes” però l’actitud va canviar després dels registres a Unipost i a la Conselleria d’Economia”.

Segons va relatar, les mobilitzacions eren “contra l’acció de la policia judicial i contra l’actuació de l’Estat”. En canvi, va dir que a partir de l’aplicació del 155 no es van produir grans mobilitzacions ni actuacions que busquessin “impedir l’actuació de l’Estat”. I va posar com a exemple els registres que es van fer a Òmnium o ANC i que es van produir “sense incidents”. “No hi va haver cap crida a la mobilització per part dels representants de les entitat i els Mossos van fer uns dispositius de seguretat que van evitar qualsevol tipus d’incidents”, va afegir.

Sobre l’ANC i Òmnium Cultural, Baena va remarcar que no els van investigar com a tals. “Apareixen pels fets del 20-S i quan se’ns demanava una valoració general del procés els incloem per la seva participació en aquest tipus d’activitats”, va dir.