Fer aflorar habitatge social
La Generalitat fa seves les solucions de l’activisme als reptes de l’habitatge i enfurisma els col·lectius professionals
La segona va ser la bona, i el 5 de febrer passat, el govern va rebre l’aval parlamentari al decret llei amb què pretén combatre els problemes d’accés a l’habitatge, bàsicament, en dos fronts: d’una banda, l’emergència de les persones vulnerables que no tenen llar o s’arrisquen a perdre-la; d’una altra, l’increment del preu del lloguer.
El primer intent va ser el març del 2019, però l’executiu va desistir en l’últim moment perquè no va tenir prou suport. Aquest cop, JuntsxCat, ERC, Comuns i la CUP hi han votat a favor, el PSC s’hi ha abstingut i Ciutadans i el PP l’han rebutjat.
Ha calgut fer una nova versió que introdueix algunes modificacions, com ara ampliar el concepte d’habitatge buit i de la definició de “grans tenedors” (propietaris), així com l’ampliació dels supòsits d’oferiment dels pisos al lloguer social. Són canvis que van en la línia de les demandes que es fan des de l’activisme social per frenar els desnonaments i augmentar l’oferta d’habitatge social. No recull, però, la regulació dels preus del lloguer.
Col·lectius professionals.
Ocupació.
Aquesta mena de llei Òmnibus, que modifica l’articulat de diverses lleis ja existents sobre la matèria, estableix que mantenir una propietat buida viola el “dret social” de l’habitatge i fixa sancions coercitives de 1.000 euros cada mes amb un import màxim del 50% del preu estimat de l’habitatge. També es pot determinar que l’habitatge ha estat expropiat forçosament.
Grans tenidors.
Jaume Fornt, director adjunt de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, ha qualificat algunes interpretacions de la norma de “fake news” i ha assegurat que l’administració té en el punt de mirar la borsa de pisos heretada de la crisi immobiliària i avui dia en mans de les entitats financeres i, sobretot, dels fons d’inversió. Fornt ha assegurat que l’administració rep moltes peticions de desnonament i que aconsegueix frenar-ne la meitat (4.000 l’any): “La situació és crítica i complexa i per això fem el que fem”, es va justificar.
El decret llei també blinda l’habitatge de protecció oficial, per tal que no deixin de ser-ho. No obstant això, la producció és escassa, i això limita les possibilitats de l’administració d’ampliar el parc públic d’habitatge. Una de les mesures per augmentar-lo i dedicar-lo a finalitats socials és el tanteig i retracte, que el decret llei amplia en els terminis d’aplicació a dotze anys.
El text aprovat no recull la limitació del preu del lloguer en determinades zones. En canvi, sí que estableix l’obligatorietat -sancionable si no es compleix- de posar l’índex de referència de preus de lloguer en els anuncis de l’oferta i en el contracte d’arrendament. A més, els arrendadors que lloguin per sobre no podran beneficiar-se d’ajudes públiques de foment del lloguer.
La forma.