Sense voler sucumbir a l’excés de nerviosisme per la crisi del coronavirus, hem d’admetre igualment que estem en una situació preocupant. Per posar un exemple, en el moment d’escriure aquestes línies, els malalts confirmats a Itàlia han passat d’ 1 a més de 2.500 en poques setmanes i ja s’han produït 80 morts. I el problema és que de moment l’origen d’aquest brot a Itàlia és desconegut. Si no s’hagués cancel·lat el Mobile World Congress, què podria haver passat amb l’arribada d’unes 100.000 persones a Barcelona en tan sols una setmana? És molt arriscat especular, però podem pensar que el virus hauria arribat anticipadament a la ciutat i s’hauria propagat de forma rellevant. És evident que no existeix el risc zero i que el virus ha arribat igualment, però almenys no en un moviment de persones que era certament evitable. Per tant, tot i que falta veure com evoluciona tot plegat, sembla que de moment la decisió de suspendre’l va ser encertada. Tot i així, és difícil entendre per què va costar tant la decisió i sobretot per què les autoritats sanitàries de les diferents administracions no es van manifestar més clarament a favor de la suspensió. Podem imaginar que hi ha diferents raons: no alarmar innecessàriament la població, segurament no enviar a fora cap senyal de preocupació que pogués desanimar el turisme a venir a Barcelona en els propers mesos i, molt probablement, evitar les pèrdues econòmiques generades i les indemnitzacions corresponents. Finalment, va haver de ser l’empresa organitzadora, forçada per les baixes de molts participants, la que prengués la decisió de la cancel·lació. En definitiva, vist des de fora sembla que els criteris econòmics han estat més rellevants que els criteris sanitaris. El problema és que les malalties en general, i el Covid-19 en concret, generen pèrdues en l’àmbit global que són del tot inevitables. En tot cas, una gestió i un control adequats poden ajudar a contenir el contagi que l’impacte no sigui encara més gran del que ho serà. I de tota manera no està de més recordar que les administracions haurien d’utilitzar criteris de decisió que van molt més enllà dels econòmics. Està bé intentar no perjudicar els negocis, però sobretot cal protegir les persones.