Opinió

Turisme internacional i infraestructures turístiques

Segons dades de l’Organització Mundial del Turisme, el turisme internacional ha estat capaç de traslladar prop de 1.500 milions de persones en l’últim any, i les previsions diuen que d’aquí a deu anys estarem a prop dels 2.000 milions, la qual cosa vol dir que el turisme mundial creix més ràpidament que el comerç internacional.

Les estadístiques ens diuen que els països que més turistes reben són França (90 milions), Espanya (83 milions) i els Estats Units (80 milions), seguits per aquest ordre de la Xina, Itàlia, Turquia, Mèxic, Alemanya, Tailàndia i el Regne Unit. Pel que fa als ingressos derivats del turisme internacional, la llista la lideren els Estats Units, amb uns ingressos de 200.000 milions de dòlars; Espanya se situa en segon, lloc amb 70.000 milions, i després venen França, Tailàndia, el Regne Unit, Itàlia, Austràlia, Alemanya, el Japó i la Xina.

El Fons Monetari Internacional ha estimat que el coronavirus (Covid-19) està tenint impacte sobre les borses de valors del món, la reducció dels preus del petroli i altres matèries primeres, així com problemes en les cadenes de valor sobre la producció en certs sectors que havien deslocalitzat les seves produccions a la Xina, “fàbrica del món,” i que ara tracten de repatriar-les a poc a poc. Tot plegat farà disminuir el creixement mundial aquest 2020 –que s’ havia estimat que seria un d’3,3%– entre el 0,1% i el 0,2%.

A Barcelona el coronavirus ens ha preocupat molt per la suspensió del Mobile World Congress, però l’anàlisi dels factors que han influït ens mostra que les raons inicialment atribuïdes al coronavirus s’han diversificat fins al punt que cada cop semblen més vinculades a la guerra tecnològica entre els Estats Units i la Xina per la supremacia en el G5.

Tot això posa de manifest que el Covid-19 no tindrà un gran efecte pervers i que el creixement mundial continuarà malgrat que haurà de ser més respectuós amb el medi ambient i amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides.

Dins d’aquest panorama, Barcelona hauria d’aprofitar el previst creixement del turisme internacional per captar més turistes estrangers, la qual cosa implicaria renovar el compromís de la ciutat i de Catalunya amb el turisme perquè al món són cada vegada més les destinacions i les ciutats que estan implicades en la lluita per atreure més turisme potenciant fires, congressos, viatges de negocis, creuers, turisme de vacances, atractius culturals, museus, gastronomia, entreteniment, sanitat i, sobretot, competitivitat en preus i infraestructures de recepció.

L’ampliació del Prat.

Dins d’aquest context, pren una gran importància el futur de l’aeroport Josep Tarradellas, que si l’any dels Jocs Olímpics rebia 10 milions de passatgers, el 2019 en va rebre més de 52 milions en un salt espectacular del trànsit internacional que avui protagonitzen 89 línies aèries presents al Prat, cosa impensable quan el març del 2007 es va fer la reunió a l’IESE per reclamar el que ara es veu que hauria estat pervers, el traspàs de l’aeroport a la Generalitat, la qual cosa l’hauria fet sortir de la xarxa Aena que l’ha impulsat. L’activitat al voltant del Prat ja suposa el 8,7% del PIB barceloní i feina per a 1.050 empreses vinculades a l’operació aeroportuària, segons les dades que fa uns dies va donar al Cercle d’Economia el president d’Aena, Maurici Lucena, que també va explicar que amb la seva estructura actual, l’aeroport esgotarà aviat la seva capacitat d’expansió i que per arribar a mobilitzar 70 milions de passatgers caldria allargar una pista i construir una nova terminal satèl·lit, acció supeditada que les administracions i els grups ecologistes acceptin els plans d’ampliació que la Unió Europea estaria disposada a acceptar rectificant, per a interès general, el tractament que rebria la Ricarda.

És clar que l’ampliació de l’aeroport, a la qual Aena està disposada a destinar 1.500 milions d’euros, no solucionarà per si sola el futur del turisme a Barcelona i a Catalunya, però si no es fes constituiria un factor que limitaria les possibilitats de creixement d’un sector com el turístic que, juntament amb les exportacions, ens ha salvat en aquests últims anys de crisi econòmica.

És raonable que les administracions i els ecologistes pressionin perquè el turisme sigui sostenible i es pugui arribar als objectius que han fixat les Nacions Unides, i la Unió Europea amb el repte “Green” de la Comissió li-derada per Ursula von der Leyen, però també es necessari recordar que el turisme és un sector econòmic indispensable per a Barcelona i Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.