Després de cinquanta-tres dies de confinament (53!) comencem a sortir més de casa. Ja no cal que anem a passejar al supermercat, sinó que ho podem fer al carrer, i fins i tot podem fer esport. Caminem cap a “la nova normalitat” a una velocitat emocional que temo que és molt més gran que la real, o que la que ens convindria. Però després de tants dies de paràlisi (ni que sigui d’una paràlisi de moviments) potser és normal que tothom tingui ganes de posar-se en dansa. Fins i tot els cotxes. Els ho explico perquè ja sé de dos tallers mecànics que aquests dies estan enviant als seus clients correus electrònics explicant-los que han creat un servei especial per canviar la bateria dels vehicles. “Després de tants dies amb el vehicle aturat, podria ser que la bateria no funcionés”, expliquen. I ofereixen el servei de canvi de bateria a domicili. Se les pensen totes. És la prova que el món, definitivament, s’ha tornat a posar en marxa. No deixa de ser curiós: nosaltres hem aprofitat aquests dies de confinament –ves quin remei– per carregar piles; als nostres cotxes, en canvi, se’ls han descarregat.