Hi ha un conte d’autor anònim titulat L’anell del rei, que ben segur coneixen, que explica que un rei va reunir els savis de la cort per informar-los que havia ordenat construir un anell preciós amb el propòsit de guardar ocultes unes paraules que el poguessin ajudar en els moment difícils i que també servis per a tots els seus descendents. El missatge havia de ser curt perquè cabés dins l’anell. I va ser un servent seu qui va dir al rei que no era un savi ni un erudit, però que sabia el missatge.

Passat un temps, el país va ser envaït i el rei estava fugint per salvar la vida fins que de cop el camí es va acabar i tenia davant seu un penya-segat molt profund, de tal manera que avançar podia ser fatal per a la seva vida. En aquell moment, el rei va pensar en el missatge de l’anell, i el va llegir i deia: “Això també passarà.” Els enemics que el perseguien es van perdre pel bosc i ell va poder recobrar el reialme. En la festa de la victòria, quan tot el poble l’aclamava, se li atansà el criat per dir-li que havia arribat el moment de tornar a llegir el missatge. El rei no ho entenia, perquè estava vivint un moment d’eufòria, però fent-li cas torna a treure l’anell i llegeix de nou el missatge: “Això també passarà.” La lliçó de la dualitat de la naturalesa, sovint l’oblidem.

Des del 1973 recordo quatre crisis econòmiques, i també van passar, però en plena expansió ningú va pensar a tornar a llegir el missatge i especialment el moment de més exuberància. Ningú va recordar l’advertiment del savi criat del rei: “Això també passarà.” Just en aquest moment fora bo que els responsables ens ho recordéssim sovint perquè venen temps de moltes notícies descoratjadores, però necessitem tenir una moral alta. L’optimisme és un ingredient bàsic si volem sortir-ne victoriosos; això sí, amb optimisme amb estratègia, amb treball, amb intel·ligència i amb compromís. La capacitat d’innovació, de reconversió, de creativitat i de resistència que molts sectors del país han mostrat per afrontar amb èxit els moments més crítics de la pandèmia, demostra la fortalesa de la moral, fins i tot quan semblàvem vençuts.

Ara que en certa manera el sector sanitari està guanyant la primera escomesa, que ha estat terrible, necessitem fer el mateix amb l’economia. Tenim les UCI plenes d’autònoms i d’empreses de tota mena hibernades, un fet insòlit del qual desconeixem els efectes secundaris quan es reactivin. És per això que necessitem posar tota la creativitat i la intel·ligència per crear instruments, per ajudar-les en el transit i superar la convalescència amb èxit, i això serà una tasca de país i de tothom. Però necessitem urgentment direcció per aglutinar, dirigir i enfocar els esforços per resoldre els problemes reals. Aquesta gran mobilització s’hauria de basar molt en la societat civil organitzada amb el suport dels polítics. No canviant-ne l’ordre, si volem l’èxit. De moment, el govern espanyol ha creat una comissió de la Reconstrucció Econòmica i Social al Congrés; una iniciativa abocada al fracàs. De fet, només repassant la composició hom observa que no anirà enlloc. La presideix Patxi López, un polític que no ha fet res més en la seva vida que de polític, i vivint a l’ombra del PSOE. A la comissió hi ha 43 diputats i només cinc són economistes i pràcticament cap dels 43 té experiència en el món laboral privat. Que no tenen experiència històrica de com han funcionat totes les comissions polítiques? No han entès que la reconstrucció del país o la faran els empresaris, els emprenedors i els treballadors o no es farà?

A Catalunya les cambres de comerç han començat una iniciativa focalitzada en les empreses i els autònoms; una iniciativa en què s’haurien d’haver implicat totalment Foment, Pimec i totes les organitzacions empresarials i sindicals; però, malgrat la duresa de la situació, no s’han mogut. En aquests moments el tacticisme per genètica política em sembla tan greu que espero que es generi un gran moviment social per fer-los reflexionar, perquè, si no és ara quan serà?

Alexandre el Gran ja va advertir: “Recorda que de la conducta de cadascú depèn el destí de tots.” Això també passarà.