“El problema vindrà si això s’allarga”

Considera que, a pagès, el fet d’haver-se de quedar a casa ha estat més suportable que a les ciutats

Diu que, de moment, l’ajornament del cobrament de tributs no suposa un problema per a l’Ajuntament

L’alcalde de Crespià fotografiat aquesta setmana al costat de la riera que creua el poble R.E.

Advocat sense judicis.

Francesc Xavier Quer i Bosch (JxCat) és advocat especialitzat en dret penal i civil i rep les conseqüències de l’aturada de l’administració de Justícia arran de l’estat d’alarma. “Tinc set judicis suspesos”, assenyala, i alerta de l’acumulació de feina que, molt probablement, hi haurà als jutjats els pròxims mesos.

Ramon Estéban / R. E - CRESPIÀ

En aquest municipi del Pla de l’Estany viuen uns 250 habitants. En ser petit, en alguns aspectes els efectes de la crisi sanitària estan sent diferents dels de pobles més grans i ciutats.

En tenir bona part de la població dispersa, el confinament a Crespià no deu haver estat tan dur com en ciutats, no?

El confinament a vegades ens afecta més des del punt de vista psicològic i hem de tenir en compte que no és el mateix estar tancat en un bloc de pisos en una ciutat que viure a pagès, encara que visquis al mig del poble. La gent de Crespià, en general, ha respectat el confinament. Segur que ha estat més dur per als que viuen en entorns urbans. Però bé, a cadascú això l’afecta diferent, hi ha un factor psicològic que influeix bastant.

I per als establiments comercials i els negocis en general?

De les famílies que estan en actiu al municipi (les que no són de gent jubilada, per entendre’ns) calculo que el 50% estan afectades econòmicament com a conseqüència del tancament de l’activitat. És molt, eh... D’establiments, tenim el restaurant, que ara només pot funcionar com a botiga de queviures. I, llavors, els que fan turisme rural, que estan parats.

Han ajornat el cobrament de tributs. No els suposarà un problema de liquiditat?

En principi, no. El Consell Comarcal, que és el que s’encarrega dels cobraments, ens havia fet unes bestretes i amb això anem tirant de moment. Ara bé, el problema greu vindrà si això s’allarga gaire.

Se senten veus molt pessimistes sobre el futur immediat. Vostè com ho veu?

Des del primer dia dic que serà pitjor el remei que la malaltia. Tant de bo no sigui així, però em temo que no m’equivocaré. En refereixo a les conseqüències del tancament de l’activitat; és a dir, de la penalització de l’activitat econòmica. Crec que s’han pres mesures amb poc sentit comú i veig que la desescalada va pel mateix camí.

En ser un poble petit, creu que ja podien haver entrat en la fase 1?

I en la 2 i en la 3! Però l’important, més que les fases en si, és mirar-t’ho en termes de feina. Suposem que les cases de turisme rural puguin obrir, però si els clients de Barcelona, o els estrangers, no poden venir... O imagina’t els pobles de la costa. No és el mateix l’afectació a Platja d’Aro, que rep molta gent del territori, que a Lloret, on viuen sobretot dels estrangers. Hi ha molts interrogants. Ara mateix estem parlant dels casals d’estiu quan encara no sabem com acabarem el curs escolar...

La pandèmia ha arribat després del temporal ‘Glòria’, que aquí va fer força mal. Havien tingut temps de fer les reparacions?

S’ha pogut fer el més urgent, que era la paret del costat de la riera i calia fer-ho per una qüestió de seguretat. També s’han arranjat els camins, però només per sobre, i ara caldrà fer el gruix de les reparacions. Però no oblidem que ningú no ha posat un euro damunt la taula... De moment, només disposem de recursos propis. El problema és que ni la Generalitat ni el Estado Español tenen un duro.