“El problema vindrà si això s’allarga”

El con­fi­na­ment a vega­des ens afecta més des del punt de vista psi­cològic i hem de tenir en compte que no és el mateix estar tan­cat en un bloc de pisos en una ciu­tat que viure a pagès, encara que vis­quis al mig del poble. La gent de Crespià, en gene­ral, ha res­pec­tat el con­fi­na­ment. Segur que ha estat més dur per als que viuen en entorns urbans. Però bé, a cadascú això l’afecta dife­rent, hi ha un fac­tor psi­cològic que influ­eix bas­tant.

De les famílies que estan en actiu al muni­cipi (les que no són de gent jubi­lada, per enten­dre’ns) cal­culo que el 50% estan afec­ta­des econòmica­ment com a con­seqüència del tan­ca­ment de l’acti­vi­tat. És molt, eh... D’esta­bli­ments, tenim el res­tau­rant, que ara només pot fun­ci­o­nar com a botiga de que­viu­res. I, lla­vors, els que fan turisme rural, que estan parats.

En prin­cipi, no. El Con­sell Comar­cal, que és el que s’encar­rega dels cobra­ments, ens havia fet unes bes­tre­tes i amb això anem tirant de moment. Ara bé, el pro­blema greu vindrà si això s’allarga gaire.

Des del pri­mer dia dic que serà pit­jor el remei que la malal­tia. Tant de bo no sigui així, però em temo que no m’equi­vo­caré. En refe­reixo a les con­seqüències del tan­ca­ment de l’acti­vi­tat; és a dir, de la pena­lit­zació de l’acti­vi­tat econòmica. Crec que s’han pres mesu­res amb poc sen­tit comú i veig que la deses­ca­lada va pel mateix camí.

I en la 2 i en la 3! Però l’impor­tant, més que les fases en si, és mirar-t’ho en ter­mes de feina. Supo­sem que les cases de turisme rural puguin obrir, però si els cli­ents de Bar­ce­lona, o els estran­gers, no poden venir... O ima­gina’t els pobles de la costa. No és el mateix l’afec­tació a Platja d’Aro, que rep molta gent del ter­ri­tori, que a Llo­ret, on viuen sobre­tot dels estran­gers. Hi ha molts inter­ro­gants. Ara mateix estem par­lant dels casals d’estiu quan encara no sabem com aca­ba­rem el curs esco­lar...

S’ha pogut fer el més urgent, que era la paret del cos­tat de la riera i calia fer-ho per una qüestió de segu­re­tat. També s’han arran­jat els camins, però només per sobre, i ara caldrà fer el gruix de les repa­ra­ci­ons. Però no obli­dem que ningú no ha posat un euro damunt la taula... De moment, només dis­po­sem de recur­sos pro­pis. El pro­blema és que ni la Gene­ra­li­tat ni el Estado Español tenen un duro.