Arthur C. Clarke va ser un conegut autor de ciència-ficció, creador de 2001, una odissea a l’espai, portada al cinema per Stanley Kubrick. En el pròleg de la novel·la, l’autor discuteix la possibilitat de l’existència de la vida extraterrestre, i l’acaba aclarint que en tot cas només és una obra de ficció i “la veritat com sempre serà més extraordinària”. Arthur C. Clarke va dir també que “qualsevol tecnologia suficientment avançada és indistingible de la màgia”. Aquest any 2020 realment és més extraordinari que molts dels escenaris de ficció que puguem imaginar, i el virus, tot i ser la forma de vida més senzilla, ha esdevingut per a alguns realment indistingible de la màgia. Per això hi ha tota mena de comportaments irracionals, des dels que no veuen necessària cap mena de mesura de prevenció fins als que inventen teories de la conspiració, sòlidament i extensament justificades a internet. Així, el final d’aquesta crisi i el retorn a alguna cosa semblant a la nostra vida anterior, només pot partir de dues bases: l’enteniment realista del problema que enfrontem i la planificació en conseqüència. En això, tant la nostra societat com els nostres dirigents han fallat clamorosament aquest estiu, i el virus campa sense control al nostre país. La sensació és que moltes persones i molts gestors van pensar al juliol “ja està, tot anirà bé”, que és l’actitud típica d’esperar un miracle: tot anirà bé perquè tenim l’esperança que hi vagi, però no preveiem escenaris negatius i, per tant, no planifiquem en conseqüència. Una altra opció, en sentit també positiu i alhora proactiu, seria el pensament “ens en sortirem”: és a dir, preveiem que hi pugui haver dificultats i, per tant, comencem a pensar en les mesures de contingència, amb la confiança que tenim capacitat de resoldre els problemes si hi actuem. Ara és el moment de pensar en plans de contingència, de reforçar escoles, empreses i altres institucions pensant que el virus no és un ens màgic que desapareixerà de sobte. Les vacunes vindran, però potser tindran una eficàcia limitada i no es podran distribuir a tothom, per tant mesures com la higiene, la distància social i l’aprofundiment en la digitalització seran clau per no donar per perdut el curs 2020/2021.