El teixit empresarial està patint. D’acord amb un estudi recent que hem fet, preveiem que el 2020 només el 22% de les empreses aconseguirà augmentar vendes i beneficis. La resta tindrà una evolució negativa. És un percentatge molt similar al que es va produir el 2009, un dels pitjors anys de la crisi financera global. Per això, no ha d’estranyar la dada de la Cambra de Comerç de Barcelona: del gener a l’agost del 2020, la disminució del nombre d’empreses ha estat de 16.787. Això representa que hem perdut un 7% del total d’empreses actives a Catalunya.

Com que el virus ha tornat amb virulència i, encara que es compleixen les previsions més optimistes, les vacunes no arribaran fins d’aquí a uns tres mesos, per això, seguim insistint que els governs han d’apuntalar la part més feble de l’economia. És a dir, pimes, autònoms i empreses de sectors especialment afectats (hotels, restauració, altres activitats turístiques, cultura i esbarjo...). Sens dubte, els països que ajudin més les empreses seran els que sortiran més ben parats, i abans, de la crisi.

Per part de les empreses també cal actuar ràpid. N’hi ha que estan fent grans innovacions per tirar endavant. Per exemple, la restauració és un dels sectors més afectats amb 2.600 restaurants que han tancat en els darrers mesos a Catalunya. Però també hi ha establiments que s’han reinventat. Han redissenyat la carta, han posat en marxa programes de fidelització, cupons de regal, ofereixen el servei d’enviar un cuiner per cuinar a domicili o aposten pel menjar per emportar i han adequat el local per facilitar-ho. No és fàcil, però cal fer-ho.

I la ciutadania també tenim un paper a fer. A part de seguir les indicacions de les autoritats sanitàries, podem ajudar fent voluntariat, donacions a ONG, consumint productes d’empreses que ens sabrà greu si tanquen o fer difusió dels seus productes a les xarxes, comprant cupons de regal, etc. La suma de moltes petites accions pot salvar moltes empreses. En una crisi com l’actual hem de veure com podem ajudar, i comprendre millor els altres. Es parla molt de resiliència i, per descomptat, és imprescindible. En canvi, es parla poc d’una altra habilitat imprescindible: la histèresi, que consisteix a revisar els canvis positius que ens ha aportat la crisi sanitària, per aconseguir que aquests es mantinguin un cop acabi aquesta situació. La histèresi pot ajudar a millorar els mètodes de treball, o a cuidar més el planeta. En definitiva, és el moment d’aprendre, d’ajudar i de resistir mentre no arribi la vacuna, i tots hem de fer tots els possibles. I el moment és ara, no demà.