Durant els segles XVI i XVII, els països occidentals es van dedicar a la cacera i a la crema de bruixes. Quan es considerava, qui sap amb quin criteri, que certes dones practicaven la màgia, se les acusava de ser còmplices dels poders malèfics, d’escampar malalties i de segrestar les ments, i finalment les cremaven a la foguera. Aquesta pràctica es va acabar amb les idees il·lustrades de la Revolució Francesa, quan la ciència i la raó van demostrar que no existeix la suposada màgia i que els fenòmens de la natura tenen una causa lògica que podem arribar a entendre per tal de controlar-los amb eines tecnològiques. O això semblava, perquè una de les sorpreses del món pandèmic actual és fins a quin punt, malgrat tots els avenços del coneixement, la mentalitat fantàstica encara preval. Durant tot el 2020 hem sentit les teories més exòtiques, des de la versió segons la qual el virus ha estat fabricat en un laboratori fins que simplement no existeix. I ara, juntament amb la tercera onada de contagis i morts, vindrà la tercera onada de paranoia: la seguretat de les vacunes. Segons sembla, fins al 40% dels ciutadans de França diuen que no es volen vacunar perquè no tenen clar que la vacuna sigui segura. Els astres de l’esport, fins i tot els que van ser confirmats consumidors de drogues no autoritzades, tenen més credibilitat que els científics, per no parlar que estan infinitament més ben pagats. Corren missatges per les xarxes amb tota mena de perills. L’argument general és que la tecnologia de les vacunes no s’ha provat mai en humans, malgrat les desenes de milers de voluntaris que les han provat en els assaigs clínics, sense grans efectes adversos. Potser cal recordar que al món sense vacunes, ja hi hem viscut durant tot l’any 2020 i no ha estat cap festa. Si dubtem de la seguretat de les vacunes, el risc del virus després de 64 milions de persones infectades i més de 1,5 milions de morts ja està més que demostrat. La meva teoria preferida, tanmateix, és que les farmacèutiques ens volen donar la vacuna per canviar-nos el genoma humà. Teòricament, les persones i els ratolins compartim el 99% dels gens. Per tant, els científics ens podrien arribar a convertir a tots en rosegadors, aconseguint així el prodigi que fins ara només ha aconseguit, que sapiguem, una persona: la fada protectora de la Ventafocs.