A principis d’aquest mes s’han fet públiques les propostes del govern per rebre finançament dels fons europeus per a la reconstrucció econòmica. Hi ha alguns grans projectes destacats en temes d’energies sostenibles que són sens dubte estratègics per a una reconversió de l’economia en la línia del que passa a tot el món. Hi ha també iniciatives per ala millora de la ciència i la transferència de tecnologia universitàries necessàries en tant que durant els darrers anys la recerca catalana ha estat poc finançada i ha patit una falta de competitivitat respecte a altres regions europees. Personalment, però, hi trobo a faltar alguna iniciativa decidida en l’àmbit de la biotecnologia i en particular del sector de les start-ups biotec, que en els darrers anys ha estat creixent amb grans dificultats al nostre país. Una gran part de la recerca capdavantera a Catalunya es fa precisament en l’entorn de les ciències de la vida, en què les facultats i els hospitals catalans tenen un nivell de publicacions i patents rellevant. Però si no hi ha un teixit fort d’empreses biotec i de farmacèutiques al nostre territori, és molt difícil que es pugui materialitzar un bon flux de transferència al teixit productiu. És clar que l’activitat de transferència es dona en els mercats globals i no hi ha límit per trobar clients arreu del món, però a la pràctica, sense empreses que acompanyin la recerca bàsica, la transferència competeix contra altres clústers més complerts i, en definitiva, juga sempre en “camp contrari”. D’altra banda, el desenvolupament de la recerca és un camí de dues direccions: o bé les universitats proposen projectes o bé les empreses els encarreguen. Els científics generen noves invencions, que la indústria ha de desenvolupar i vendre. Els uns sense l’altra es troben en serioses dificultats de competir internacionalment. El millor exemple d’aquest tipus de combinació el tenim en l’empresa BioNtech, fundada per investigadors alemanys d’origen turc, que han pogut generar les noves vacunes de la covid gràcies a la creació de la start-up i a la posterior col·laboració amb Pfizer. A Catalunya, hi ha un teixit de petites empreses biotec que fa molts anys que competeixen en clar desavantatge de capitalització amb la resta d’Europa, i és fonamental tenir-les en compte per al desplegament de plans de transferència si volem que tinguin l’impacte desitjat.