Ciència

Ciència

El viatger interestel·lar

El 2017, un objecte de dimensions i comportament peculiars va travessar el sistema solar

Avi Loeb, astrofísic de Harvard, es pregunta a ‘Extraterrestre’ si som davant el primer senyal de vida intel·ligent fora de la Terra

Entre prin­ci­pis de setem­bre i mit­jan octu­bre del 2017, un curiós objecte va cre­uar el sis­tema solar. El van detec­tar, en pri­mer lloc, els astrònoms dels obser­va­to­ris situ­ats al cim del volcà dor­ment Hale­akala, a Hawaii, i el van bate­jar com a Oumu­a­mua, tra­ducció lliure de la paraula hawa­iana explo­ra­dor.

Quan va ser des­co­bert, el 19 d’octu­bre, l’Oumu­a­mua ja s’allu­nyava a tota velo­ci­tat en direcció a la cons­tel·lació de Pegàs i la fos­cor de l’espai pro­fund. Els científics es van posar a exa­mi­nar totes les dades reco­lli­des arreu del món i, de seguida, es van ado­nar que aquell objecte era molt dife­rent dels aste­roi­des i dels come­tes que apa­rei­xen habi­tu­al­ment pel veïnatge del nos­tre Sol.

D’entrada, era un objecte interes­tel·lar, el pri­mer des­co­bert mai. Després, era molt llu­minós, feia estranys gira­volts i, molt pro­ba­ble­ment, tenia una forma molt prima i allar­gada, com un cigar, i així se’l van ima­gi­nar pri­mer els il·lus­tra­dors. Hi havia, però, un fet que encara era més sor­pre­nent: s’havia des­viat de la ruta expli­ca­ble només per l’efecte de la gra­ve­tat del Sol sense dei­xar cap ras­tre visi­ble de des­ga­sa­ment o pèrdua de mate­rial com fan habi­tu­al­ment els come­tes.

Aquest punt va cri­dar espe­ci­al­ment l’atenció de l’astrofísic isra­elià Avi Loeb, direc­tor de l’Ins­ti­tut de Teo­ria i Com­pu­tació del Cen­tre d’Astrofísica Har­vard-Smith­so­nian dels EUA. Loeb, un científic de reco­ne­gut pres­tigi inter­na­ci­o­nal, autor de dife­rents lli­bres i un dels ins­pi­ra­dors del pro­jecte Bre­akth­rough Stars­hot, que pretén enviar micro­naus a l’espai perquè viat­gin més lluny i més ràpid que mai, es va cen­trar en l’estudi de l’anòmal canvi de tra­jectòria de l’Oumu­a­mua. Com a con­seqüència d’això, i després d’una pri­mera recerca, jun­ta­ment amb el jove inves­ti­ga­dor Shmuel Bialy, el novem­bre del 2018 van publi­car un arti­cle a l’Astrophy­si­cal Jour­nal Let­ters, que va impac­tar en la comu­ni­tat científica inter­na­ci­o­nal.

Loeb i Bialy hi asse­gu­ra­ven, sense pèls a la llen­gua, que l’Oumu­a­mua podria ser la pri­mera evidència d’una intel·ligència extra­ter­res­tre. Els dos inves­ti­ga­dors van acon­se­guir ben aviat l’atenció mediàtica, ava­lada pel seu reco­ne­gut pres­tigi.

La comu­ni­tat científica no es va mos­trar tan entu­si­as­mada, ben al con­trari, i va qüesti­o­nar la hipòtesi de Loeb bus­cant altres expli­ca­ci­ons a l’estra­nya forma i als curi­o­sos movi­ments de l’Oumu­a­mua. Loeb, però, s’ha man­tin­gut ferm en els seus plan­te­ja­ments, que ara exposa àmpli­a­ment en el lli­bre Extra­ter­res­tre (Columna Edi­ci­ons), que s’acaba de publi­car a tot el món.

En un volum entre biogràfic i divul­ga­tiu, l’astrofísic defensa, amb argu­ments científics, la seva arris­cada hipòtesi: l’Oumu­a­mua és equi­pa­ment tec­nològic extra­ter­res­tre. “Això és una hipòtesi, no una decla­ració de fets. Com totes les hipòtesis científiques, queda en espera de dades que la con­fir­min. I igual que passa sovint amb la ciència, les dades que tenim no són con­clo­ents, però sí que són subs­tan­ci­als”, asse­gura el científic, que es mos­tra crític amb els seus col·legues, als quals acusa de tenir una men­ta­li­tat tan­cada (vegeu entre­vista).

En el lli­bre, Loeb aposta per veure Oumu­a­mua com una gran vela de pro­pulsió interes­tel·lar, d’un gran diàmetre però tan sols de mil·límetres de gruix. Una nau? Res­tes d’una nau? Sim­ple dei­xa­lla extra­ter­res­tre? Avi Loeb diu que, malau­ra­da­ment, no hi ha prou dades per aca­bar d’expli­car-ho.

“Si gosem apos­tar que l’Oumu­a­mua és una peça de tec­no­lo­gia extra­ter­res­tre avançada, només hi podem sor­tir gua­nyant. Tant si ens empeny a la recerca de senyals de vida a l’Uni­vers com si ens fa empren­dre pro­jec­tes tec­nològics més ambi­ci­o­sos, l’aposta opti­mista podria supo­sar un efecte trans­for­ma­dor per a la nos­tra civi­lit­zació”, afirma.

AVI LOEB

“Buscar vida intel·ligent no és en l’agenda científica”

e.c. / efe
Què és ‘Oumuamua’?
Sabem que Oumuamua no s’assembla a cap de les roques que hem vist en el sistema solar –encara que els astrònoms van intentar buscar-hi semblances–; era una cosa que no havíem vist abans. Per tant, bé podria ser artificial. Per la seva geometria –un objecte bàsicament pla–, per la seva estranya lluminositat, perquè no tenia cua ni emanava gasos, però, sobretot, pel seu moviment al voltant del Sol. Es va comportar com ho faria una vela solar, i sabem que la naturalesa no crea aquest tipus d’objectes.
Per què genera rebuig la possibilitat de vida extraterrestre intel·ligent?
Actualment, en la ciència (l’astrobiologia) s’accepta la recerca de vida microbiana, de signatures relacionades amb l’origen de la vida. És una recerca legitimada, però buscar senyals de vida intel·ligent no figura en l’agenda, i aquesta és la meva queixa. Ningú busca senyals de vida intel·ligent, ni hi ha finançament per fer-ho, i els joves abandonen aquesta possibilitat perquè el clima intel·lectual és hostil. Per analitzar Oumuamua he seguit el mateix mètode que quan estudio altres misteris del cosmos, com la matèria fosca o els forats negres. He buscat anomalies i he arribat a una conclusió, i el que poso sobre la taula, la possibilitat que Oumuamua sigui artificial, és real.
I si trobem un altre ‘Oumuamua’ que demostri que hi ha vida intel·ligent a l’espai, què passarà?
Si aconseguim una foto que demostri que és artificial, això ho canviaria tot. Suposaria que no som els més llestos del cosmos. Afectaria la religió, les nostres aspiracions com a éssers humans. Seria el major descobriment de la humanitat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.