L’exploració de Mart i les difícils condicions de la vida al planeta vermell s’han imaginat al cinema des de fa molts anys, sovint de manera ingènua, molt diferent de la dura realitat del planeta vermell. Recentment, però, hi ha hagut dues produccions que s’han mostrat molt fidels a la que serà, sens dubte, la complicada adaptació dels humans a Mart. Es tracta del film The Martian (2015), de Ridley Scott, i de la sèrie Mars , una producció de National Geographic, que barreja ficció i documental, i on té un especial protagonisme el magnat Elon Musk, fundador d’empreses com Tesla i SpaceX.

És, justament, SpaceX , que des de fa uns anys ha guanyat molt protagonisme en els programes espacials, col·laborant amb la NASA i enviant coets a l’espai que són capaços de retornar i aterrar verticalment sense problemes, qui vol esdevenir la primera corporació a portar homes i dones a Mart. El mes de desembre, el mateix Musk explicava, en una entrevista, que si hi havia “sort” el primer viatge tripulat podria tenir lloc l’any 2024. Si la “sort” no arriba, tot plegat es retardaria fins al 2026.

La sort de què parla el magnat de SpaceX són les naus espacials Starship , d’uns 50 metres d’alçària i 8 de diàmetre, capaces de posar en òrbita i fins a Mart una gran càrrega de material –fins a 100 tones juntament amb els coets Super Heavy– i també humans. Es tracta d’un sistema de transport totalment reutilitzable, però que, de moment, no acaba de funcionar prou bé. En els dos últims intents, a principis de desembre i a principis d’aquest febrer, els dos prototips s’han estavellat en aterrar.

Elon Musk i SpaceX, però, no defalleixen i anuncien noves proves ben aviat. I, sobretot, hi posen molta èpica per atreure inversors i futurs viatgers, com en aquesta frase del magnat: “Es tracta de creure en el futur i pensar que el futur serà millor que el passat. I no se m’acut res més emocionant que sortir i estar entre les estrelles.”

Però viure a Mart no serà gens fàcil per als humans. Tampoc arribar-hi. Les dues produccions cinematogràfiques esmentades ho deixen ben clar en tot moment. A Mart l’atmosfera és prima i de CO2, hi fa molta fred (uns -55ºC de mitjana), les radiacions solars hi arriben directes i hi sovintegen grans i duradores tempestes de sorra.

Per tot plegat, la NASA s’agafa el programa espacial marcià de manera molt més lenta i vol experimentar primer les dures condicions de la vida a l’espai i al planeta vermell a la més propera Lluna.

Per això va endegar fa temps el programa Artemisa , que preveu enviar humans al nostre satèl·lit l’any 2024, en una missió que seria la base per establir-hi una exploració sostenible a finals de la dècada. La intenció és utilitzar el que s’aprengui a la Lluna per preparar-se per al salt a Mart a mitjan dels anys trenta. “La Lluna ofereix l’oportunitat de provar noves eines, instruments i equips que es podrien utilitzar a Mart, inclosos els hàbitats humans, sistemes de suport a la vida i tecnologies i pràctiques que ens podrien ajudar a construir hàbitats autosostenibles lluny de la Terra”, diu la NASA.

Algunes de les tecnologies que cal desenvolupar abans de mirar cap a Mart són, segons la NASA, millors sistemes de propulsió, escuts tèrmics a les naus, nous vestits espacials capaços de protegir els astronautes de les radiacions solars, vehicles per recórrer el planeta, un subministrament potent i constant d’energia (segurament la fissió nuclear) i comunicacions per làser. És a dir, el futur ja és a prop, però encara no és aquí.