Tenen raó els joves quan es queixen que no tenen un futur viable al nostre país, ja que les seves opcions laborals són precàries i de baix poder adquisitiu. Sobre la pregunta, no hi ha dubte: què podem fer per millorar les seves expectatives? La resposta, com sempre, és complicada i no es pot escriure en cent quaranta caràcters. Per oferir un millor entorn laboral hem de canviar radicalment el model productiu, enfocat ara mateix a serveis de baix valor afegit. Per millorar la situació del lloguer, hem d’evitar que sigui més interessant llogar un pis per dies als turistes que a llarg termini als joves. I per fer tot això, no hi ha receptes que funcionin en dos dies. Calen anys d’esforç, principalment en tres eixos: primer, millorar l’educació, des de la primària fins a la universitària, passant per la secundària i, sobretot, la formació professional. Segon, millora r la recerca i la innovació, de la recerca pública a la privada i de les eines de transferència al teixit econòmic. I tercer, donar suport als emprenedors, a les pimes i a les empreses innovadores que poden crear llocs de treball de qualitat, i que siguin el canal per incorporar al mercat laboral aquests joves amb necessitat d’ocupació estable. Totes aquestes són respostes de llarg termini i no és aquesta, en cap cas, la conversa que tenen els partits polítics. Durant la campanya catalana no vam sentir parlar cap candidat del model productiu ni de la millora de la recerca. En l’àmbit estatal acabem de viure l’enèsim intent fracassat per consensuar un model educatiu adreçat a l’arrel dels problemes: a Espanya hi ha un abandonament prematur dels estudis que gairebé dobla la mitjana europea: 17,9% dels joves de 18 a 24 anys no segueixen els estudis, al davant del 10,2% de la mitjana europea. No hi ha receptes màgiques ni solucions ràpides que no demanin treballar més i a més llarg termini. A curt termini, cal un sistema de subvencions que pugui pal·liar algunes emergències, però demà les haurem de pagar i si no tenim un sistema productiu millor, anirem a repetir els problemes o a agreujar-los. No podem animar els joves a protestar i res més, els hem d’animar abans a treballar per millorar les seves expectatives. Em pregunto, però, si és aquesta la resposta que volen escoltar els que cremen contenidors al carrer.