Costa d’Ivori, Ghana, Senegal i Nigèria serien els mercats africans amb més oportunitats per a les empreses catalanes dins d’una regió, Àfrica Occidental, que aplega disset països amb 340 milions d’habitants, i que en els darrers anys ha experimentat un creixement econòmic entre el 6 i el 8%.

Com exposen les consultores Inafrica Strategy i Ebury, actualment hi ha en aquesta zona geogràfica un pla de lliure comerç que afavoreix la distribució de productes catalans.

Segons Inafrica Strategy, consultora especialitzada en el continent africà, dos dels trets més importants per tenir en compte aquests països com a possibles socis o distribuïdors de les empreses d’aquí són la relativa proximitat i l’escassa saturació del mercat. Com diu Daniel Vives, director d’Inafrica Strategy, “es tracta d’un territori pròxim al nostre, cosa que generalment es tradueix en facilitats a l’hora de transportar els nostres productes i, a més a més, hi ha poca competència.” Vives també assenyala que és important generar una “relació de confiança” amb els socis locals, fer un seguiment intensiu de les operacions i triar adequadament el distribuïdor perquè la penetració comercial pugui reeixir.

Una altre avantatge, aquest conjuntural, és la baixa afectació que la pandèmia de Covid-19 està tenint sobre la població africana, cosa que fa que l’economia local ara mateix estigui funcionant amb plena normalitat. Com recorda Vives ara per ara no hi ha restriccions a la mobilitat dins dels quatre principals països.

La majoria dels països d’Àfrica Occidental operen amb divises pròpies que, segons assenyala Luis Merino, soci i codirector de Desenvolupament de Negoci d’Ebury España,especialitzada en pagaments internacionals, “són complexes, en estar afectades en la seva majoria per una volatilitat alta.” No obstant això, Costa d’Ivori i Senegal comparteixen, junt amb altres dotze estats de la zona, el franc CFA, “una divisa una mica més estable, donat que té un tipus de canvi fix davant l’euro.” En canvi, la Naira Nigeriana i el Cedi de Ghana “són monedes molt més volàtils, pr la qual cosa cal assegurar les operacions amb algun producte financer que cobreixi el tipus de canvi.”