La fàbrica d’Europa està avariada. Ho vam descobrir ara fa un any quan no hi havia manera de comprar mascaretes i els avions que venien de la Xina eren retinguts al primer país europeu on feien escala. I ho confirmem ara quan no hi ha manera d’obtenir vacunes per a tothom en un termini raonable mentre que les taxes de vacunació als Estats Units, per exemple, són significativament més importants que les nostres. Tanmateix, aquesta situació que avui es fa manifestament clara, ve de molts anys de descuidar sistemàticament un sector estratègic com és el de la indústria. Les raons segurament són moltes: des de les estratègies financeres que han defensat la deslocalització de les plantes cap a països de menys costos, fins a les regulacions complicadíssimes tant en termes laborals com mediambientals que tenim a la majoria de països europeus. No hi ha res a dir sobre la protecció justa i necessària de les persones i l’entorn en el moment de produir béns de consum i fer negocis. Però quan imposem un estàndard altíssim a la Unió Europea i, en canvi, comprem importacions barates ignorant olímpicament que s’han produït sense cap atenció a la mà d’obra o a l’ecosistema en altres llocs del món, no només contribuïm a l’empitjorament ecològic general, sinó que estem practicant una forma moderna de colonialisme, que a la llarga, de fet, ens empobreix a tots. Al països del sud d’Europa en particular, el preu és doblement car, ja que, a més, patim taxes d’atur general i juvenil més altes que en altres països del continent. A banda de l’emergència actual, la situació ens pot posar en una posició francament més complicada a llarg termini, ja que ens va afeblint, econòmicament i tecnològicament. És difícil plantejar solucions a un tema tan complex i no és convenient caure en el populisme, però no hi ha dubte que no es pot ignorar la falta d’estratègia de la Unió Europea davant d’altres potències, com la Xina, que dibuixen i executen plans a llarg termini.

És fonamental que la Unió Europea millori les seves estructures de decisió i la coordinació entre països per definir les línies d’actuació que evitin la irrellevància global. Per això és de vital importància la gestió eficaç dels fons Next Generation de la Unió Europea, que poden ser l’última oportunitat.