La covid està oferint moltes lliçons. Una d’aquestes és que el coneixement és el que ens permetrà superar abans la pandèmia. Com a mostra tenim que, en menys d’un any, ja hi ha diverses vacunes que són efectives en la lluita contra la covid. Les que estan liderant el procés de vacunació a escala mundial són la d’Oxford-AstraZeneca, Pfizer i Moderna, que han estat desenvolupades per universitats i laboratoris de països que aposten molt per la recerca, com ara els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya i Suècia.

Aquesta constatació és pertinent perquè a Catalunya, des de l’inici de la crisi financera global del 2008, hi ha hagut una forta reducció de la inversió en el sistema de recerca, integrat per les universitat i els centres de recerca. D’acord amb dades del govern català, la despesa anual en R+D per habitant a Catalunya és de 419 euros. Aquesta quantitat, tot i que supera els 302 euros d’Espanya, està bastant per sota de la mitjana de la UE (622 euros) i la de països com ara Suècia (1.582 euros), per exemple.

Per tant, si volem estar al centre de les solucions per als grans reptes globals, cal apostar més pel coneixement en totes les seves dimensions. És a dir, generació (recerca), transmissió (educació) i transferència de coneixement a la societat. Una bona línia d’actuació és la que varen proposar els vuit rectors de les universitats públiques catalanes el 2019 quan demanaven aprovar el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. Aquest pla, finalment, es va aprovar el 2020 amb el lideratge del Parlament i el govern català i la plena col·laboració de les universitats i la resta d’agents del sistema de coneixement a Catalunya. El pacte i les altres propostes dels rectors inclouen importants mesures de xoc per millorar el finançament de les universitats, les seves infraestructures, la renovació i estabilització de les plantilles, un programa ambiciós de beques i beques salari, afavorir la igualtat de gènere, promoure la internacionalització amb campus oberts al món i programes per al desenvolupament sostenible, entre moltes altres mesures. El conjunt s’ocupa, de nou, de les diferents facetes del coneixement i, amb aquest plantejament polièdric, presenta solucions estratègiques perquè es pugui actuar des de diferents perspectives. Ara cal implementar-ho urgentment i això implica millorar substancialment el finançament i molts altres aspectes de les universitats i centres de recerca, per afavorir el coneixement i el seu impacte en la societat, en un àmbit immediat, però també universal.

És molt important que no es repeteixi el que ha passat anteriorment amb altres iniciatives que, després d’un llarg període d’anàlisi, s’aproven amb molt consens però després no s’apliquen. Per tant, cal anar més enllà de les anàlisis i diagnòstics i passar a la implementació. Ens hi va molt i ara, que sembla que som a les portes d’un nou govern, és el millor moment per fer-ho. Per als que pensen que la inversió en coneixement produeix poc, val la pena recordar la frase de Mary Lasker, activista de la salut i filantropa nord-americana, que deia: “Si vostè creu que la recerca és cara, provi amb la malaltia.”