Després de la covid cal escollir entre la contemplació i l’acció
La novel·la La pesta, publicada l’any 1947 per l’escriptor francès Albert Camus (1913-1960), relata la història d’una ciutat del nord d’Àfrica que és devastada per una epidèmia de pesta. Moltes de les situacions que descriu la novel·la tenen paral·lelismes amb el que estem vivint amb la covid.
Les primeres pàgines de la novel·la narren la vida de la ciutat, on la població viu de manera frenètica i orientada al materialisme i al consumisme. Quan irromp la pandèmia i la població comença a emmalaltir i a morir, es viuen moltes experiències en què l’egoisme entra en escena, però també hi ha moltes situacions plenes de solidaritat i d’ajuda mútua.
La covid també ens està oferint situacions molt diverses. Hem vist molts casos d’egoisme i de falta de col·laboració de països i grans corporacions quan han faltat mascaretes, respiradors o vacunes. Aquestes situacions fan necessari el replantejament de la governança mundial per tal de preparar-nos per a futures pandèmies, basant-nos en la solidaritat i la coordinació global.
També hem pogut veure clarament que som més vulnerables del que pensàvem. Per això, cal replantejar prioritats per apostar més pel coneixement, la salut, la reducció de les desigualtats i la sostenibilitat del planeta. Cal dissenyar plans de contingència perquè les properes pandèmies no ens agafin tan desprevinguts.
Respecte a la manera de treballar, també estem rebent moltes lliçons. S’ha demostrat que podem treballar d’una altra manera. Molts estudis posen de manifest que podríem fer el mateix amb un 20 o un 30% de les activitats fetes des de casa. Això pot reduir viatges, contaminació, reunions presencials, metres quadrats d’oficines... Moltes persones podrien viure lluny de les ciutats i així contribuir a fer-les més sostenibles. Fenòmens com el teletreball i el comerç electrònic s’acceleraran i moltes persones hauran de canviar de feina. Els governs han de prioritzar polítiques que ajudin a fer que ningú no es quedi enrere.
Tanmateix, en les darreres setmanes també hem vist grans corporacions que no aprenen aquestes lliçons. Anuncien milers d’acomiadaments mentre paguen bonus estratosfèrics als seus directius. Em recorda les darreres pàgines de La pesta, en què quan acaba l’epidèmia la ciutat torna a la vida frenètica d’abans, orientada a l’individualisme i el materialisme. Això no ens ho podem permetre, hem d’aprofitar les lliçons de la pandèmia i combatre de debò l’emergència climàtica i les múltiples precarietats que afecten moltes persones.
Com va dir Albert Camus: “Arriba un moment en què hem d’escollir entre la contemplació i l’acció.”